La temàtica que sobrevola Un enemic del poble s’alça com un motor que trascendeix la temporalitat històrica que l’emmarca. Obra representada en nombroses ocasions i peça cabdal de la dramatúrgia moderna, abraça una dicotomia que segueix viva a l’actualitat: la confrontació entre l’individu i la societat. Pot un individu contradir el col·lectiu? La massa acepta que se la qüestioni? Fins a quin punt la persona és lliure?
En concordança amb el compromís social de l’autor, l’obra exposa la lluita entre l’ideal i la realitat. Així doncs, la raó i el poder protagonitzen una tensió de forces que impulsa l’acció dramàtica del text. La primera, encarnada en la figura del Doctor Stockmann, defensor de la coherència i els principis ètics; la segona, centralitzada en la figura de l’alcalde, però igualment extensible a la manipulació dels periodistes de La Veu del Poble.
És doncs, una mostra més del valors i sentits que impregnen l’obra teatral ibseniana, aquella fonamentada en la contraposició de l’individu amb el Món, amb la Naturalesa. Arran d’aquest conflicte, s’esdevé la presentació d’un motiu inherent a la civilització i que s’extén més enllà de les pàgines del llibre: l’individu que s’encara a la massa, a l’hegemonia, en la reivindicació d’una veritat i una realitat incòmoda.
D’aquesta manera, el llibre pretén posar en relleu les diferències i problemàtiques humanes per mostrar la seva quotidianitat amb les seves vergonyes intrínseques: l’estafa, la doble moral, l’interès. Davant d’un panorama que es corromp i s’estanca en la farsa, irromp l’individu com l’essència d’una llibertat, massa sovint, aclaparada per la mentida. Un enemic del poble esdevé, doncs, una obra d’una vigència indiscutible.




