La temàtica que sobrevola Un enemic del poble s’alça com un motor que trascendeix la temporalitat històrica que l’emmarca. Obra representada en nombroses ocasions i peça cabdal de la dramatúrgia moderna, abraça una dicotomia que segueix viva a l’actualitat: la confrontació entre l’individu i la societat. Pot un individu contradir el col·lectiu? La massa acepta que se la qüestioni? Fins a quin punt la persona és lliure?
En concordança amb el compromís social de l’autor, l’obra exposa la lluita entre l’ideal i la realitat. Així doncs, la raó i el poder protagonitzen una tensió de forces que impulsa l’acció dramàtica del text. La primera, encarnada en la figura del Doctor Stockmann, defensor de la coherència i els principis ètics; la segona, centralitzada en la figura de l’alcalde, però igualment extensible a la manipulació dels periodistes de La Veu del Poble.
És doncs, una mostra més del valors i sentits que impregnen l’obra teatral ibseniana, aquella fonamentada en la contraposició de l’individu amb el Món, amb la Naturalesa. Arran d’aquest conflicte, s’esdevé la presentació d’un motiu inherent a la civilització i que s’extén més enllà de les pàgines del llibre: l’individu que s’encara a la massa, a l’hegemonia, en la reivindicació d’una veritat i una realitat incòmoda.
D’aquesta manera, el llibre pretén posar en relleu les diferències i problemàtiques humanes per mostrar la seva quotidianitat amb les seves vergonyes intrínseques: l’estafa, la doble moral, l’interès. Davant d’un panorama que es corromp i s’estanca en la farsa, irromp l’individu com l’essència d’una llibertat, massa sovint, aclaparada per la mentida. Un enemic del poble esdevé, doncs, una obra d’una vigència indiscutible.
El valor de l’individu
