Per a buscar una distribució més equitativa de la riquesa, la nostra societat va establir la remuneració del treball, considerant-la com el sistema més adequat per assolir aquesta fi. D’aquesta manera es vol aconseguir que les persones treballin i ho facin motivades per un incentiu econòmic. Augmentant o disminuint el salari, s’obté un major o un menor poder adquisitiu, alhora que s’aconsegueix implicar les persones en la consecució d’uns objectius socials. Aquesta sistema, però, continua produint un elevat descontentament en la majoria dels treballadors. La remuneració no implica necessàriament que es treballi amb alegria. La persona se sent obligada a treballar si vol obtenir els recursos necessaris per sobreviure. Li donen un sou, a preu de treballar amb desgana i moltes vegades, independentment de les seves aptituds, en feines que no té més remei que exercir, si no vol quedar al marge de la societat.
No existeix res pitjor per assolir un objectiu que intentar-ho amb persones que treballen amb desgana. En aquest cas tot són excuses, el treball s’alenteix, es fa més costós, i fins i tot aquells que realment desitgen treballar-hi es desmotiven. Quantes actituds d’insolidaritat es disfressen de falsa solidaritat, perquè en el fons uns quants no desitgen que aquest treball tiri cap endavant? Aquest mateix descontentament genera al seu voltant un desànim envers els qui estan entusiasmats per realitzar-lo. Si a això hi sumem una incorrecta interpretació judeo-cristiana de la Bíblia, que ens ha portat a entendre el treball en un sentit pejoratiu, com un càstig diví, concluïm que hem de recuperar amb urgència el treball com un valor personal i social. Malgrat els inconvenients que patim al món laboral, hem de ser capaços d’entusiasmar les persones perquè treballin, ja que en el món queden moltes coses per millorar.
Si volem recuperar aquest valor, la remuneració econòmica hauria d’anar lligada al fet d’existir, ja que ningú ha demanat néixer, ens han engendrat i ningú va ens va demanar ni tan sols permís. Hem d’aconseguir que es reparteixi la riquesa, de tal manera que puguem tenir un salari pel fet d’existir: el salari ciutadà. Una vegada aconseguit, deixem que treballin, aquelles persones que desitgin que la nostra societat pugui arribar a ser molt millor. El goig dels resultats obtinguts serà la millor motivació perquè altres s’entusiasmin a seguir treballant.
