Històries amb valors

El tractat de pau més antic de la Història

Fa més de 3000 anys, Ramsès II ‘El Gran’, faraó dels egipcis, i el rei Hattusil III, cap dels hitites –poder dominant a la zona d’Anatòlia entre els segles XIV i XIII a.C–, van signar el tractat més antic de la Història, conegut com a: Tractat Hitita o Tractat de Kadesh.

Amb aquest pacte, signat el 1259 aC, van posar punt i final a la guerra entre les dues superpotències del moment en el Pròxim Orient, concretament a la zona de Síria, conflicte que feia vuitanta anys que durava.

El tractat, format per vint punts, descriu quatre elements interessants i repetits en posteriors documents d’aquestes característiques: l’obligació d’establir per sempre “una bona pau i una bona fraternitat”; la voluntat de considerar el dret a la vida i el dret a la pau per sobre de totes les altres coses; hi ha una clàusula de no agressió, és a dir, s’impedeix que cap dels bàndols ataqui l’altre; es pacta una aliança defensiva dels dos en cas que un tercer ataqui un dels signants i s’estipulava una amnistia pels expatriats, els presos d’un dels dos països podran demanar asil a l’altre.

El pacte va ser respectat força temps. Gràcies a la pau hi va haver una gran activitat comercial entre els dos països: diversos arquitectes egipcis van visitar la cort hittita i aquesta va vendre ferro a Egipte, que d’aquesta manera va poder abandonar d’Edat del Bronze. Els dos imperis també van consolidar la relació a través de llaços de sang. La filla de Hattusili va ser enviada a Egipte com muller de Ramsès, que la va convertir en la gran muller reial. El tractat va mantenir la pau a la zona durant uns 110 anys, fins que el 1190 aC la guerra va tornar a esclatar.

Actualment es conserven dues versions dels textos –com tot document oficial se’n van fer dues còpies–: una versió hittita escrita en una tauleta d’argila, avui exposada al Museu Arqueològic d’Istanbul; i la versió egípcia, escrita en jeroglífics, exposada al temple d’Amon a Karnak. Però com a símbol del moviment de la pau perpetua, actualment també se’n pot veure una replica en bronze a l’edifici de les Nacions Unides a Nova York.- M.COLL.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *