A final del mes de maig de l’any passat, als Estats Units, un home surt de la presó després d’haver obtingut el permís de les institucions penitenciàries i haver complert 17 dels 20 anys obligats per sentència. Fins aquí, cap diferència amb altres presos que es troben en la mateixa situació que ell. Però John Walker Lindh no és un pres comú, és el conegut com “el talibà americà” per haver format part d’Al Qaeda i la societat dubta del seu penediment.
En John Walker va néixer a Califòrnia en una família sense conviccions religioses però de tradició catòlica. Amb 16 anys decideix convertir-se a l’Islam i només un any després marxa a Iemen per estudiar àrab amb la idea de fer una ruta per terres musulmanes. Arriba a Afganistan on sembla que participa de manera voluntària a camps d’entrenament dels talibans, fins i tot arriba a conèixer a Osama bin Laden, i participa en diferents revoltes i incursions. Es pensa, inclús que podria haver tingut relació amb els atemptats de l’11-S i és justament a finals del 2001 que és detingut i fet presoner en un recinte on diferents talibans són interrogats.
Michael Spann, un dels agents de la CIA que treballa allà, és un dels encarregats dels interrogatoris. Spann mor com a conseqüència d’una revolta dels presos i malgrat no es pot implicar directament a John Lindh en els aldarulls o en l’assassinat, la societat el condemna pel fet de no haver ajudat a un compatriota. Posteriorment és traslladat amb un vaixell de l’Armada nord-americana fins a Guantánamo on no és jutjat com els altres talibans degut al seu origen. Malgrat la pena inicial de cadena perpètua demanada per la Fiscalia fa un tracte: vint anys de presó a canvi d’una declaració en contra del terrorisme. Així ho fa i acaba a la presó federal d’Indiana, de la qual en surt després de 17 anys.
Quan la comunitat s’assabenta de la seva posada en llibertat les reaccions no es fan esperar. Per què el deixen sortir tenint en compte els seus antecedents de terrorisme contra la pàtria? Veus crítiques comencen a demanar que malgrat el seu bon comportament i haver superat els exàmens es quedi a la presó. La família de l’agent de la CIA mort a l’Afganistan contacta directament amb el jutge responsable al•legant també que una persona amb les seves conviccions no té possibilitat de canviar. Informes del govern també el defineixen encara com un fanàtic religiós. Degut a les pressions el jutge responsable decreta mesures especials: Lindh estarà sota supervisió judicial durant tres anys, no es podrà connectar a Internet sense autorització, es controlaran les seves comunicacions i haurà d’assistir a teràpia.
El conflicte ètic, que ja havíem detectat en altres casos mediàtics, és clar: si una persona ha complert la seva pena de presó i, per tant, ja no té responsabilitat envers la societat, per què ha de ser vigilada? Com portarà a terme un procés d’integració i inserció si no se’l tracta com un ciutadà en ple dret? I si hi ha dubtes respecte el seu penediment, per què se’l deixa sortir quan encara li queden tres anys de presó? S’han tingut en compte les causes que el van portar a radicalitzar-se per poder tractar-les? Què en penseu? Creieu que el sistema està preparat realment per fer canviar els delinqüents?
