Habitualment, l’educació sexual que rebem es basa a aprendre com es col·loca un preservatiu masculí i sempre va lligada al missatge de “protegeix-te”. D’aquesta manera, ja no partim d’una base que ens inciti a veure el sexe com una font de diversió i plaer, sinó com un acte en el qual ens hem de protegir. Així doncs, a falta d’una educació sexual de qualitat a casa, a l’escola o a l’institut, tant adolescents com persones adultes optem per imitar.
Però, on veiem representat el sexe per poder-lo copiar? Doncs en pel·lícules, sèries, novel·les, pornografia… i tot el que ens ensenyen ho integrem i ho reproduïm a les nostres relacions sexoafectives. Per aquesta raó, creixem pensant que el sexe que veiem a les pel·lícules és el sexe real. Això no suposaria un problema si el que veiéssim representat fos la realitat del que després ens trobem al llarg de la vida o si no fos fruit d’una cultura patriarcal hipersexualitzada..
Molt sovint, el primer contacte que els i les adolescents tenen amb el sexe és la pornografia, on la figura masculina sempre és el subjecte actiu mentre que la femenina és l’objecte passiu. Tot plegat provoca que construïm una visió del sexe coitocentrista, amb pràctiques sexuals violentes i amb el plaer femení com a gran oblidat, i això fa que aprenguem a excitar-nos i a desenvolupar el nostre desig partint d’aquest sexe.
Quan la penetració és la pràctica sexual principal a les pel·lícules i sèries de televisió és que alguna cosa falla, ja que per als homes pot ser important per tenir un orgasme, però per a les dones no ho és gens. Com que el penis encaixa en la vagina, hem donat per fet que les dones hem de sentir el mateix plaer que ells amb la penetració. No és estrany que una escena sexual típica es basi en una cosa així com un noi i una noia que s’apropen, es fan uns quants petons, tots dos s’exciten de seguida, no parlen perquè –tot i no comunicar-se– saben perfectament el que prefereix o li agrada més a l’altra persona, passen a la penetració durant una estona i tenen un orgasme explosiu, i tots dos alhora.
En aquesta mena d’escenes hauria de sortir sobreimprès el típic avís de “si us plau, no intenteu fer això a casa”, perquè així no esperaríem que a nosaltres ens funcioni de la mateixa manera. Però, i per què no? Doncs perquè tot i que, efectivament, el penis encaixa en la vagina, el penis té sis mil terminacions nervioses, però la vagina no. La vagina té molt poques terminacions nervioses; és el clítoris que en té vuit mil. Per tant, si no estimulem el clítoris, és molt difícil tenir un orgasme únicament amb penetració. Així que, si repliquem el que veiem, probablement, en lloc d’un orgasme, el que sentirem és frustració. Tot i això, i per raons òbvies, en relacions heterosexuals, la penetració encara té un pes molt important.
Però no hem d’oblidar que a la vida real existeix la comunicació, les preferències, els gustos, que a vegades no coincideixen amb els de l’altra persona i cal arribar a un acord. També podem necessitar un temps perquè aparegui el desig i l’excitació; no tot és tan frenètic i immediat. Tot això fa que desenvolupem una visió túnel del sexe. És a dir, si comencem a fer-nos petons o carícies, donem per fet o ens sentim quasi amb l’obligació, tard o d’hora –més d’hora que tard– d’haver de passar a la penetració, encara que no ens vingui de gust. Tot el que fem abans de la penetració és el que es coneix popularment com a preliminars i ens oblidem que això ja és sexe de debò. No vulguis tenir un sexe de pel·lícula (porno o no); hi ha tot un ventall de possibilitats per fer i descobrir molt més plaent i divertit.
La imatge sexualitzada que ens han anat venent als anuncis de la televisió, revistes i xarxes socials, Instagram o TikTok, per exemple, no dista gaire del que s’ha comentat anteriorment.
Als anuncis de colònies, xampús o productes de neteja, entre d’altres; als vídeos de TikTok; als posts d’Instagram o als realities més populars entre els joves, també hi ha una sexualització dels cossos de les dones que la societat patriarcal ja s’ha encarregat de vendre com una suposada “llibertat sexual” per fer creure a la dona que tria voluntàriament el seu rol de gènere, quan en realitat li és imposat per segles i segles de dominació patriarcal.
Estel Orte Rocasalbas és psicòloga especialitzada en Sexologia Clínica i teràpia de parella
