Fa un parell o tres d’anys vam viure el boom de Marie Kondo i els seus consells per mantenir l’ordre a casa nostra. La seva teoria es basa en desfer-se de tots els objectes, llibres, roba i altres coses que no fem servir i que ocupen un lloc innecessari. Dels països nòrdics arriba ara una altra tendència que té coses en comú en la filosofia de Marie Kondo, però que té un enfocament i finalitat diferent.
La tendència es coneix amb el nom suec de döstädning, un terme format de la unió de dö (mort) i städning (neteja). La neteja de la mort, doncs, fa referència a una mena de ritual que s’està imposant entre un sector de la població sueca de certa edat. Es tracta, com es pot deduir pel seu nom, de fer una neteja d’objectes i coses que hem acumulat al llarg de la vida. La finalitat és deixar les nostres coses en ordre davant la “proximitat” de la mort. Per això, el döstädning és una acció que fan persones a partir de seixanta anys.
La proposta pot plantejar alguns dubtes: ens hem de desfer de les coses que ens han acompanyat durant la vida a mesura que ens fem grans? No tenim dret a gaudir dels objectes i records en els darrers anys? Els defensors d’aquesta tendència l’expliquen des d’un altre punt de vista. Es tracta de facilitar feina a les persones que es quedaran després de la nostra mort. Qui no s’ha trobat mai en el dilema de decidir què fer amb les coses dels seus pares, avis o éssers estimats que han mort? En aquest sentit, el döstädning seria una acció de neteja i ordre en què som nosaltres mateixos els que decidim que serà de les nostres coses un cop ens morim.
El concepte de döstädning ha estat definiti per Margareta Magnusson en el llibre El arte sueco de ordenar antes de morir. Magnusson, que s’autodefineix com “una sueca d’entre vuitanta i cent anys”, va escriure aquest llibre quan va quedar vídua i va haver de decidir què feia amb tot allò que el seu marit havia deixat. Magnusson entén el ritual de la neteja de la mort com un acte generós envers els familiars, però també creu que ens ajuda a nosaltres mateixos. En aquest sentit, el döstädning s’ha d’entendre com un ritual de meditació, de balanç de la nostra vida i d’organització de cara a afrontar la nostra etapa final.
Assegura, com Kondo, que ens hem de desprendre de les coses innecessàries per ser més feliços. Segons ella, la clau del procés és que sigui agradable, no un moment trist o depriment. Si ho fem així, el ritual de la neteja de la mort ens ha de fer adonar de tot el que hem estimat, viscut i gaudit en vida.
