A tot aquell que segueixi l’actualitat política segur que li sonarà el concepte de relat. Una paraula de moda que tots els analistes, periodistes i polítics utilitzen per referir-se al punt de vista d’una opció política que acaba imposant-se majoritàriament entre l’opinió pública. Se’n parla, això si, sense saber massa de què es parla.
Per la meva experiència com a consultor en comunicació política amb més de quinze anys de carrera i després d’haver escrit un llibre sobre com construir un relat, aquest no és res més que la voluntat de transmetre un missatge utilitzant l’estructura narrativa. I quan diem un missatge en el fons volem dir la nostra manera de veure les coses.
Però, per què és tant important la narrativa en comunicació? Doncs per què des de temps immemorials, la humanitat quan ha volgut transmetre qualsevol fet important, esdeveniment o canvi a les generacions posteriors, ho ha fet utilitzant l’estructura narrativa simple: inici, nus i desenllaç. Un inici on es posa en antecedents i es contextualitza l’acció, un nus, que descriu els fets i un desenllaç amb un missatge explícit o implícit. I això ens ha quedat al cervell, fent que quan utilitzem l’estructura narrativa per transmetre el nostre missatge o visió del món, en primer lloc, és més comprensible per a tothom –per què entenem les parts- en segon lloc, és més fàcil de recordar. I lògicament esdevé més fàcil de transmetre a tercers.
Sempre hem conviscut amb les històries i sempre algú les ha utilitzat per a comunicar, però mai com fins ara d’una manera tant metòdica. I no només en política. Però per mi, el relat en política, no és només una història i sobretot no és un discurs. És quelcom més troncal. És explicar què som i què volem a través de la narrativa. És per això, que al parlar de relat parlem de l’estructura narrativa simple, però també parlem de l’estructura temporal: d’on venim, on som i cap on anem. Les dues estructures han d’anar lligades a l’hora de construir un bon relat polític.
En el “d’on venim” descrivim els mo-ments importants de la trajectòria del protagonista que expliquen com ha arribat al dia d’avui. “On som” és el moment actual. I el “cap on anem” és la visió política del candidat o governant. Cap on vol portar el país. Si ens hi fixem, és aquest “cap on anem” el missatge que dona sentit al relat polític. I és que bona part de la importància de la utilització de la narrativa en política es tracta d’això, de donar sentit allò que fem.
Hi ha una cita de Tom Clancy que sempre m’ajuda a explicar la importància del sentit en la narrativa política: “La diferència entre la realitat i la ficció? La ficció sempre té més sentit”. De fet, quan construïm relats, en certa manera estem ficcionant. Amb fets reals, però ficcionem, per què ordenem el fets en la lògica temporal –fent èmfasi en uns fets i no en uns altres- per tal de donar sentit al nostre relat. Quin sentit li volem donar? El que sorgeix del nostre missatge. És per això que en comunicació política, un relat no és res més que la utilització de la narrativa per donar sentit al nostre missatge. Un sentit lògic.
Als Estats Units, les eleccions han deixat de ser confrontacions de programes electorals per convertir-se en una confrontació de relats. Relats personals que expliciten dues visions diferents del país i del món. I que es basen en valors diferents i òbviament, tenen en compte els temes claus de l’elecció. El paradigma de la construcció del relat del candidat és el Partit Republicà. En les darreres eleccions, el candidat republicà sempre ha tingut un relat que encaixava en el context polític del moment, en els temes claus i en els valors de molts votants nord-americans. Així, John McCain (2008) era un heroi de guerra en un moment en el que els EUA estava immers en dos conflictes, Afganistan i l’Iraq. Mitt Romney (2012) era el gran gestor que havia salvat els Jocs Olímpics d’hivern de Salt Lake City, en un moment de crisi econòmica. I Donald Trump és l’home antistablishment en un context de populisme i de malestar contra la política tradicional.
Són només alguns exemples de la importància del relat a la política nord-americana però sobretot, del que això suposa, ja que la història d’un home, ha de transmetre tot allò que abans feien els partits, el programa i l’equip. Si avui preguntéssim als nord-americans quina eren les principals propostes dels candidats a la presidència, segur que molt pocs ho recordarien, però tots recorden el relat de cadascun d’ells.
Això, encara que no ens ho sembli, ho tenim a la cantonada i aviat arribarà per a quedar-se. De fet, encara que electoralment no sigui tant evident, ho podem veure en altres moments, més enllà de les eleccions. O el conflicte actual entre Catalunya i Espanya, no és una lluita de relats?
Pau Canaleta és autor d’Explica’t amb una història (Ed. UOC)
