La tardor de 1989 es va aixecar a la República Democràtica Alemanya un moviment de revolta contra les injustícies socials, polítiques i econòmiques que es vivien al territori comunista. Aquests aixecaments van tenir lloc durant la perestroika, impulsada per Mikhaïl Gorbatxov, en un moment en què la Unió Soviètica feia front a un període de declivi econòmic i a una tendència irreversible cap a la liberalització. Les revolucions de 1989, també conegudes com la Tardor de les Nacions, es van iniciar al centre d’Europa i es van escampar ràpidament per tot el territori provocant el derrocament dels estats socialistes d’estil soviètic.
A la República Democràtica Alemanya, aquest moviment de protesta pacífica no hauria estat possible sense la contribució de les esglésies protestants. Durant el règim comunista a l’RDA, l’Església va ser de les poques institucions que va mantenir la seva autonomia i el dret a organitzar grups. Encara que cal matisar que no va ser el moviment protestant l’encarregat d’impulsar aquestes manifestacions, sí que va adquirir un paper actiu de suport a la revolta i de lluita contra la injustícia i l’opressiu que es vivia a l’RDA.
Alguns representats eclesiàstics protestants es van erigir en actors clau en el moviment opositor. Així mateix, van contribuir a la causa oferint als grups revolucionaris un sostre on poder reunir-se, ajuda financera, un espai on refugiar-se, o també fent de mediadors entre el poble i el poder estatal, sobretot, durant la tardor de 1989, quan es preveia que les protestes fossin reprimides de manera violenta. Per acabar, també van participar de les converses polítiques que van donar forma a la transició entre 1989 i 1990 amb l’objectiu d’assegurar la pau al país.
El moviment de revolta a l’RDA es va iniciar a Leipzig, a principis de setembre de 1989, després de l’oració per la pau que va tenir lloc a l’Església de Sant Nicolau, amb el pastor luterà Christian Führer i la gent que es congregava ocupant la plaça Karl Marx. Diversos ciutadans es van reunir a l’atri del recinte eclesiàstic per exigir drets, com poder viatjar a l’estranger o un govern democràtic. Si la ciutadania es va aixecar contra les injustícies va ser perquè eren conscients que l’Església luterana donava suport a la seva resistència.
Homilies polititzades
Encara que l’Església protestant a la República Democràtica Alemanya no s’havia posicionat mai en temàtica política, a mitjan 1989 la política va fer acte de presència en els sermons i es van començar a celebrar oracions per la pau. Això va fer que tingués un paper rellevant a l’hora de difondre informació sobre les injustícies socials i econòmiques que tenien lloc al país, informació que indirectament va contribuir a l’aixecament de la ciutadania.
