El príncep Andreu d’Anglaterra ha renunciat aquesta setmana a tots els títols i honors reials. És l’últim capítol, i probablement el definitiu, d’una caiguda sense aturador que ha arrossegat el germà del rei Carles des que va saber-se la seva relació amb Jeffrey Epstein, el magnat que dirigia una xarxa d’explotació sexual de menors.
El fill predilecte d’Elisabet II, o això és el que ens va fer creure “The Crown”, s’ha convertit en la gran taca per a la família reial britànica. El jove que va combatre a la guerra de les Malvines com a pilot d’un helicòpter naval i va servir durant més de vint anys a l’exèrcit es va casar amb Sarah Ferguson a mitjans dels vuitanta i va ser un dels protagonistes de la premsa del cor de l’època.
Andreu i Fergie es van divorciar el 1992, l’any que Elisabet II va definir com “annus horribilis”. Però horribilis és un adjectiu que queda curt per qualificar tot el que ha envoltat Andreu en els últims anys.
A la dècada dels 90 va conèixer Epstein, amb qui va mantenir una relació d’amistat i va ser en les festes que organitzava a l’illa privada de les illes Verges, i també a Londres i Nova York. Quan es va destapar l’escàndol, fins i tot es van veure imatges del príncep acomiadant-se d’una noia a l’apartament d’Epstein a Manhattan. Una foto que va fer que es retirés de la vida pública.
Però el cop definitiu va ser quan una de les víctimes del tràfic sexual d’Epstein, la nord-americana Virginia Giuffre, va denunciar que va ser forçada a mantenir relacions sexuals amb Andreu quan ella era menor d’edat. La família reial britànica va pagar 14 milions d’euros a Giuffre per evitar el judici. Però, encara que no arribés als tribunals, el veredicte per a Andreu va ser inapel·lable. Giuffre es va suïcidar aquest mes d’abril, però el seu llibre pòstum ha estat l’última estocada al poc prestigi que li quedava al germà de Carles III.
