“Són moments de molts canvis i sí, els valors de la Unió Europea estan xacrosos. Per tant tenim dificultats. Però les podem combatre”. Aquesta frase de Cristina Gallach, pronunciada dilluns al vespre al foyer del TecnoCampus, a Mataró, podria resumir el sentit del gruix de les intervencions expressades al primer Fòrum Valors Mataró-Europa, organitzat per Valors i el parc universitari i tecnològic i amb el suport de Pous Grup i Aliança Mataró.
Gallach, una periodista que ha ocupat càrrecs de responsabilitats a la UE, a l’OTAN i a l’ONU, era una de les tres participants a la taula rodona que va centrar aquesta primera edició del fòrum, celebrat poques jornades després del Dia d’Europa i un mes abans de les eleccions europees de juny.
Els altres dos participants a la taula rodona moderada pel periodista Carles Prats van ser l’enginyer Joan Majó, que ha assessorat la Comissió Europea en diferents fòrums al llarg de la seva trajectòria professional, i Eduardo Javier Ruiz Vieytez, degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto (País Basc), en la qual ha estat durant quinze anys director del Instituto de Derechos Humanos.
En una línia semblant a la de Gallach, Majó va assegurar en un determinat moment: “Sí que hi ha un moment de dificultat, però som la part del món amb les estructures de valors i democràtiques més fortes”. Per la seva banda, Ruiz Vieytez va admetre: “Hem avançat molt, però hi ha algun aspecte en què estem molt més endarrerits del que crèiem”.
Quins valors té Europa actualment?
Òbviament, una de les qüestions que van sobrevolar la sala on es duia a terme la primera edició d’aquest fòrum anual és la persistència o no (i per quin motiu) dels valors fundacionals de la Unió Europea. En aquest sentit, Joan Majó va assegurar: “Europa està quieta perquè les últimes ampliacions han portat problemes: hem integrat països amb valors bastant diferents. Amb les ampliacions, hi ha dificultats per veure com podem combinar la unitat necessària amb el respecte a la diversitat”.
Per la seva part, Eduardo Javier Ruiz Veytez va comentar que “dels valors fundacionals de la UE, alguns tenen més bona salut que altres” i però portant-ho al terreny de l’actualitat va apuntar: “No estic tan convençut que tinguem els nostres valors tan assumits com diem. Ho focalitzem molt [la dissolució d’aquests valors] en l’extrema dreta, però m’agradaria saber què en pensen els votants dels altres partits”. De fet, va reclamar un alt més grau de coherència a la ciutadania: “El model europeu té dos problemes: el demogràfic i que la solidaritat s’acaba a la frontera. Estem disposats a pagar impostos per ajudar la gent de Cadis a qui les coses li van malament, però no de Bordeus i encara menys de Tànger”.
Per la seva banda, Cristina Gallach va reconèixer que els valors d’Europa estan “cada dia més trinxats” i ho va referenciar amb les dificultats que es troben els socis europeus per respondre a les dues guerres que tenim a tocar, la d’Ucraïna i la de Gaza. “S’ha de fer un treball diplomàtic molt intens”, va reblar. Davant les eleccions que se celebraran d’aquí a un mes, Gallach va cridar l’atenció sobre una hipòtesi que fins ara no s’ha materialitzat: “A la propera legislatura, ens podem trobar amb un col·legi de comissaris amb 6 o 7 comissaris d’extrema dreta”.
El paper d’Europa en el món i les ampliacions properes
Joan Majó, que també intervé en el número especial sobre Europa editat per Valors aquest mes de maig i que també es presentava dilluns al gran públic, va reclamar un rol molt més rellevant de la Unió Europea en el context mundial: “Hem d’unificar, sobretot en política exterior: no podem anar a la ONU amb 27 veus. Hi ha d’haver una veu europea”. Per a això, va cridar sense embuts a sumar nous membres a l’organització paneuropea: “Si no fem ampliacions, Europa desapareix i cap dels estats europeus pintarà res al món”. Va recordar, a més, que “a la UE hi viu més gent que als Estats Units i té un PIB més gran, però no té la unitat dels EUA”.
En relació amb això Cristina Gallach va voler subratllar com ha canviat el món des que es va crear la Unió Europea, formalment el 1993: “Quan Delors dirigia la UE, el PIB de la Xina i l’Índia sumats era del 4% global, ara és del 26%. Són mons totalment diferents”. I va advocar també per seguir amb la dinàmica de l’ampliació a nous membres, malgrat els dubtes que això pugui ocasionar: “Ara ja fa 20 anys de la gran ampliació, preparada per Jacques Delors. Una ampliació que ens ha fet més grans, més forts i més diversos. Ara, això és indubtable: evidentment és més complex gestionar una família de 27 que de 15”. També va advertir en relació a la propera ampliació, prevista pel 2030, que hauria d’acollir els països dels Balcans Occidentals que encara no són membres de la UE com Bòsnia, Sèrbia, Kosovo, Macedònia del Nord i Montenegro així com Ucraïna, Moldàvia i potser Geòrgia: “Aquesta serà molt més dura perquè hi ha Rússia” al seu costat.
Èxit de convocatòria al foyer del TecnoCampus
Un centenar de persones van fer acte de presència en aquesta nova cita que pretén reforçar la reflexió sobre els grans temes de l’agenda europea i fer-ho des del municipalisme, que de fet són els grans temes globals. “Europa és parlar de passat –de com gestionar una història compartida-, però sobretot de futur. En aquest moment el continent s’enfronta a molts reptes que marcaran l’esdevenir dels propers anys i definiran allò que volem ser. Temes complexos que ens afecten a tots i cal abordar amb serenitat”, va assegurar Maria Coll, codirectora de Valors.
Entre els assistents a l’acte hi havia quatre dels cinc alcaldes vius que Mataró ha tingut en els 45 any de restauració democràtica: Manuel Mas, Joan Mora i David Bote, l’actual, i Joan Majó, ponent de la taula. També hi va assistir l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol.
L’acte el va tancar el director general de TecnoCampus, Josep Lluís Checa, que va celebrar l’arrencada del Fòrum recordant que la universitat té l’obligació de fer reflexionar sobre els coneixements que imparteix. – RAMON RADÓ/REDACCIÓ
