“On hi ha persones hi ha conflictes”, expressen les persones que treballen en temes de pau. Per tant, l’aspiració de qualsevol persona que vulgui influir sobre la pau no és aspirar a un món sense conflictes, sinó a una resolució no violenta dels mateixos. Tal i com es van desenvolupant els esdeveniments socials, interculturals i internacionals, la societat cada vegada té més necessitat d’agents pacificadors, de mediadors capaços de resoldre els conflictes inherents a les persones i als grups socials d’una manera madura i pacífica.
Els conflictes no sorgeixen per l’existència de la diversitat cultural o social sinó quan una de les diversitats vol imposar-se sobre l’altra o quan de les diferències se’n fa motiu de desigualtat. Així, doncs, la finalitat de tota mediació haurà de ser viure la diversitat sense conflictes violents. La mediació vol promoure una cultura de la pau que contribueix a consolidar processos de tolerància i llibertat, per poder viure de forma pacífica les diferències entre les persones, els grups i els països; busca reduir l’hostilitat, ajuda a comprendre l’altre, formula preguntes que aclareixin la situació, propicia propostes i solucions, promou processos de respecte, tolerància i participació raonada. La mediació és una recerca que s’ha de donar en gairebé tots els àmbits de la vida humana. I malgrat els esforços dels professionals de la mediació i de les entitats que s’hi dediquen, no sempre s’assoleixen els èxits esperats, doncs hi ha molts obstacles. Avui, l’ofici de mediador és un veritable art.
El paper dels mediadors, tot i que mai havien tingut aquesta denominació, l’han exercit durant molt de temps diferents individus que han adoptat un rol de persona conciliadora entre les parts enfrontades. Aquest tasca l’han dut a terme els avis en moltes famílies o les persones d’edat en molts pobles i cultures, els sacerdots, els assistents socials, els voluntaris de centres socials, alguns psicòlegs i advocats, representants de l’administració o els defensors del poble. Però davant de la complexitat del nostre món i de la diversitat de conflictes socials i interculturals, cada vegada s’ha fet més imprescindible aquesta figura, fins a l’extrem d’estar present en molts dels espais institucionals i dels conflictes internacionals.
