Limitar l’espiritualitat a les tradicions religioses és erroni i la voluntat de transcendència de l’ésser humà es pot trobar també en productes que normalment es vinculen a l’entreteniment. És el cas de l’anime i el manga, tal com explica l’investigador José Manuel Bobadilla, treballador d’Audir i del Centre d’Estudis de les Tradicions de Saviesa (CETR).
“Alguns dels productes culturals japonesos com animes (animacions), mangues o pel·lícules tenen un rerefons filosòfic arrelat al budisme, el taoisme i el xintoisme”, les tres grans tradicions espirituals del país nipó, segons explica José Manuel Bobadilla. Per exemple, cita el cas d’un clàssic modern, La princesa Mononoke (1997), on la protagonista representa “els valors naturals del sintoisme, enfrontats al progrés i la tradició humana” que encarna un altre personatge, Lady Eboshi. I, un tercer agent clau en l’argument és el príncep Ashitaka, “que vol que els dos mons visquin en harmonia”. Una disjuntiva que es troba present en molts altres textos espirituals.
Un altre cas és el relat Nausicaä de la Vall del Vent (1984), “amb un rerefons que gira al voltant del concepte confucià de Ren, que equivaldria a la benevolència o com fer-nos humans”. I, la dimensió taoista es fa present al manga Akira, el qual reflexiona sobre una de les grans qüestions que aborden aquests productes culturals: “la relació del Japó amb la tecnologia, especialment amb els robots”. Aquests exemples demostren que, “si a l’hora de consumir aquests productes entenem la seva espiritualitat o cosmovisió cultural, en podem treure molt profit”, afirma.
Precisament, reflexionar sobre els textos de les grans tradicions i com poden servir per millorar al món des d’una perspectiva aconfessional és un dels pilars del Centre d’Estudi de les tradicions de saviesa (CETR), d’on Bobadilla és investigador d’epistemologia axiològica. “Un concepte que alguns anomenen espiritualitat laica o el cultiu de la qualitat humana”, destaca. Bobadilla és anarquista convençut i es declara obertament ateu, i considera que és totalment erroni circumscriure la dimensió espiritual de la persona a les institucions religioses.
Apassionat de l’estudi, es va llicenciar en Sociologia. Després, va fer un màster en Ciències de la Religió i un altre en Filosofia aplicada a la Ciència i la Tècnica. Ha publicat Las sociedades de conocimiento científico-tecnológicas. Una aproximación a la nueva realidad social desde una perspectiva anarquista (CETR, 2023), on aborda la relació entre tecnologia i cultura. “Hem d’assumir que no hi ha diferència, si som naturals i fem tecnologia, la tecnologia és natural”. Com també forma part de l’essència de l’ésser humà la seva dimensió espiritual i voluntat de transcendir.
