En una època de crisi tot ingrés és més que benvingut. Aquest principi tant evident és també vàlid en l’àmbit esportiu, sobretot en el professional, degut a l’alta competència que s’hi dóna. Dit això és també evident que no tot s’hi val. En les passades eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, va quedar prou clar el patrocini de Qatar Airways i els vincles de l’empresa, de propietat estatal, amb el finançament de l’Estat Islàmic. L’afer va guanyar pes en el debat electoral a mesura que aquest avançava, fins esdevenir un tema inevitable per a tots els candidats. Dubtes sobre la quantitat cobrada? Més aviat pocs. Es tractava d’una qüestió de principis.
El patrocini esportiu és una arma de doble tall: ajuda el finançament de qui el rep però en pot enfonsar la imatge. A Catalunya hi ha altres precedents interessants com per exemple el del Club Hoquei Lloret, patrocinat fins el 2013 per un empresari rus vinculat amb una trama de corrupció que també esquitxà el govern del municipi.
A l’altra cara de la moneda, però, també hi ha iniciatives positives. Aquest és l’exemple de l’equip ciclista Novo Nordisk, integrat exclusivament per corredors diabètics. La gosadia del projecte, més la cura de les empreses que hi col·laboren, fan que la unió sigui profitosa per tots els costats. Tot plegat demostra que vetllar per l’ètica beneficia qualsevol projecte esportiu, fins i tot en els aspectes que passen lluny del terreny de joc.
Per a les empreses d’honor dubtós tampoc és gaire interessant que els mitjans magnifiquin les raons de la seva reputació. En un món canviant com és el nostre, que no ens estranyi, doncs, si el futur de la publicitat a l’esport fa un canvi de rumb brusc i immediat. A banda de ser bo, tot equip ho ha de semblar.
El logotip de la discòrdia
