El futbol

És evident que el futbol té valors positius. El filòsof i escriptor Albert Camus ja va dir: “Tot el que sé amb major certesa sobre la moral i les obligacions dels homes, ho dec al futbol”. Uns valors positius, que volem destacar en primer lloc, perquè massa sovint en els mass media, prevalen els negatius. El futbol, com molts altres esports, ens ensenya a jugar en equip, a saber perdre i a guanyar, a gaudir de l’esport des de la festivitat, a compatir amb honestedat, a valorar l’esforç, a assumir responsabilitats, a ser honestos, el respecte al contrari i a l’autoritat… fins i tot, a assumir ordre, higiene, educació i bons hàbits. Valors importants tant pels jugadors, com per aquells que gaudeixen de l’espectacle des de la grada. Però és evident que molts d’aquets valors, que especialment les escoles de futbol infantil intenten sembrar, sovint es perden en el buit.

Només en les darreres setmanes, diverses notícies han posat en portada la cara més fosca del futbol: una batalla campal entre pares a un partit infantil a Mallorca, un home que volia fer-se milionari atempta contra l’autobús del Borussia de Dortmund, a Còrdova (Argentina) un aficionat del Belgrano és llençat des d’una tribuna, diversos membres de l’Eldense són detinguts per acordar el resultat de partits, incidents violents entre aficionats de l’Athletic de Madrid i del Real Madrid abans del partit de Champions… Fins i tot, hi ha seguidors que perden les formes, el respecte, l’educació i el civisme quan el seu equip guanya! Per tant, la pregunta és: què té el futbol que desperta la part més bona, però també la més animal de l’home?

El futbol és avui l’únic esport que es juga arreu del món. El futbol, en la pràctica o mitjançant la conversa, ens aproxima als altres, és un element cohesionador. El futbol abarca tots els aspectes de la vida: econòmics –la Lliga suposa quasi l’1 per cent del PIB espanyol-, polítics –cada escut representa l’esperit d’una ciutat o nació–, religiosos –Irlanda és un exemple evident–… De fet, els futbolistes –individus que poden arribar a “valdre” 246,M€ (Neymar) o 170,5M€ (Messi)– són avui models d’exemplaritat per a molts ciutadans, fins i tot, per a nens de països no desenvolupats. I això també ens genera dilemes ètics: com defensar els colors d’una samarreta amb patrocinador dubtós o continuar estimant un club el capital del qual és estranger? És evident que el futbol és quelcom més que esport i espectacle. I, per tant, davant de certes conductes violentes, masclistes, incíviques, immorals o racistes que es veuen en el camps o fora d’aquests la resposta no pot ser “el futbol és així”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.