El conflicte és tema de ciències humanes. Una organització política assembleària/candidatura d’unitat popular de Casa Nostra fa seva la dita “qui tingui menys de cinc contradiccions internes és dogmàtic”. El politòleg entén que així conjuminen alhora valors llibertaris i de tolerància. En sociologia, canvi i conflicte van plegats. Sembla que en una societat immobilista no hi hauria d’haver cap conflicte. Però ni els autoritarismes se n’estalvien, baldament el canvi (social, cultural, lingüístic, etc.) romangui somort i sovint fent marginats. Si les resistències al canvi són massa fortes, el potencial acumulat obre el risc de conflictes majors i revolucions.
El més assenyat i conservador és anar paint canvis i apaivagar conflictes, però la caducitat molt ràpida de valors i principis col·lectius crea desorientació i estupor. Zygmunt Bauman ho descriu com a societat líquida. Els principis fan de guia (i els principis absoluts, de guia absoluta!). En l’anar fent diari enyorem orientacions i estabilitats.
En alemany es titlla de Prinzipienreiter (genet a cavall/defensor de principis), a qui els obeeix sense moure-se’n mai. Però el dogmatisme mena a atzucacs. Un Prinzipienreiter no es posa mai en la pell de l’altre, no se’n fa càrrec mai, no és mai empàtic. Empassar-se contradiccions fa patir, però és la sortida d’emergència. Qui no canviï ja ha acabat, és mort.
“Canvi i conflicte van plegats. Sembla que en una societat immobilista no hi hauria d’haver conflicte. Però ni els autoritarismes se n’estalvien”
Sebastián García-Navarro veu l’intel·lectual obert com un adolescent permanent. Existència és canvi. Hegel estén la dialèctica d’Heràclit –no ens podem banyar dues vegades en el mateix riu– al desplegament del pensament humà i l’esperit. Marx, en canvi, ho capgira en materialisme dialèctic per entendre la història i acció humana. Creu que la mutació/canvi, lluita/conflicte, i adaptabilitat/síntesi del darwinisme ho confirmen.
L’humà i el dret a la vida és el valor suprem. Els drets humans imposen una metacoherència (dret a viure) que entra en conflicte amb valors secundaris (dret a defensar-se).
