La crisi econòmica ha fet augmentar el nombre de voluntaris. I ha fet rebrotar un valor com el compromís, que havia quedat aigualit en una societat massa líquida i immersa en una crisi econòmica i de valors. Fins i tot, el mateix mot havia perdut encant. No fa gaire parlar de compromís era considerat conservador.
Avui, en canvi, el compromís és un valor en alça en l’àmbit social, però, la veritat és que tampoc remunta en altres sectors. Per exemple, cada dia a Espanya es divorcien mig miler de parelles i la mitjana de vida d’un matrimoni són escassament quinze anys. Aquesta discordança podria fer pensar que estem davant d’una recuperació passatgera del compromís, provocada per uns efectes de la crisi que ens interpel·len i que vivim de forma severa. Ara que, en aquest sentit, el futur resulta difícil de preveure.
Això sí, el valor del compromís, en general, sempre s’ha vist de forma negativa i, fins i tot, amb un xic de por. I és que moltes persones relacionen aquesta paraula amb un cert grau de pèrdua de llibertat. Quan precisament perquè el compromís fluctuï no s’ha d’imposar, sinó acceptar sense lligams. Aquest valor no es pot viure com un sacrifici sinó com un goig, ja que això el condemna inevitablement al fracàs.
El compromís tampoc guanya “popularitat” quan camina de forma inseparable amb dues virtuts de pes com són la constància i la responsabilitat, ja que teòricament quan un es compromet amb algú o amb alguna cosa ho fa per un cert temps i això comporta unes mínimes exigències. Fins i tot, la pèrdua d’un poder com l’honor de la paraula, antigament molt preuat, ha fet que molts compromisos s’hagin convertit avui ràpidament en paper mullat.
Segons apunta Francesc Torralba, “comprometre’es és, en un sentit estricte, contribuir, des del propi talent personal, a una causa més gran que el prop i jo, a fer realitat un somni col·lectiu. És aportar el nostre petit granet de sorra a una obra comuna”. Per tant, encara que a algú aquest valor li faci certa recança, el compromís sempre és una cosa positiva; és el resultat d’una suma d’esforços pensats per millorar el demà. Dit d’una altra manera, en tot compromís hi ha una projecció de futur i no podem parlar de compromís sense tenir en compte que en aquest s’hi alberguen sentiments d’esperança i il·lusió.
Tenint en compte tot això no hi ha dubte que viure és comprometre’s, ja sigui amb la parella, amb la gent, amb una entitat… I sens gent compromesa, els països, les ciutats, les comunitats…. no avancen.
