En caure el Mur de Berlín, una certa corrent historiogràfica va pronosticar “la fi de la Història”, entenent que amb l’acabament de la Guerra Freda acabarien totes les guerres. Res més lluny de la realitat: sembla com si hagin començat de nou totes les guerres. Tot i així, ja durant la Guerra Freda començaren els conflictes bèl·lics perifèrics, situats fora de les grans fronteres i dels camps de batalla habituals. Amb la superació del colonialisme vingué el neocolonialisme, i l’imperialisme segurament no s’ha superat mai sinó que, a vegades, segons com es miri, pot haver renascut en allò que vam acabar per anomenar “globalització”. Sembla que s’hagi globalitzat tot, també els conflictes arreu, però no la dignitat i l’humanitarisme. Les lluites de poder segueixen ben vives; la gestió econòmica és una eina brutal per a pressionar, sotmetre i apoderar-se encara més. Però no podem oblidar el “braç armat” tant de la política internacional com de l’economia mundial; és el que ningú s’atreveix a acusar de terrorisme però que ben bé és el que fa i fomenta: em refereixo a l’armamentisme del que participen molts estats i moltes economies. Aquest concepte engloba tot el que té relació amb el món de l’armament: la investigació sobre noves armes, la indústria de les armes, el comerç de les armes, l’aprenentatge en l’ús de les armes (el servei militar), el monopoli de les armes (els exèrcits o grups paramilitars tolerats) i l’aplicació de l’estratègia militar en un context de batalla (les guerres). Les diferents realitats existents de violència armada al món són causades, en bona part, per les desigualtats, les relacions injustes de poder, el domini dels recursos i el controls sobre els mercats, però també una causa fonamental és el que s’ha anomenat com “Cicle Armamentístic”. Aquest engloba el pervers negoci de les armes que és –siguem clars- el negoci de la mort.
A Catalunya, el prestigiós Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs (www.centredelas.org) ha analitzat, investigat i difós durant anys, amb una qualitat i rigor extraordinaris, aquesta perversió en què Espanya participa directament, essent un dels primers països al món en lucrar-se a costa de la sang d’innocents. La conseqüència més desastrosa és la proliferació de conflictes violents, l’expansió del terrorisme, l’augment i dispersió d’emigrants i refugiats que sovint moren durant la fugida, o els deixem morir cruelment a alta mar. Un dia no podrem suportar reconèixer als nostres fills i nets tota aquesta perversió.
