Els negocis i l’ètica aniran cada cop més de bracet. És el que profetitza el professor Àngel Castiñeira amb la teoria del capital ètic. Les empreses que no cuidin el com fan les coses ho tenen pelut en el món globalitzat, on tot se sap al cap de cinc minuts de què passi, particularment les coses dolentes. No és cap entelèquia. Repasseu la vostra hemeroteca mental: quan se sap que alguna multinacional ha comès algun delicte ètic, els consumidors automàticament deixen de comprar els seus productes. Pel contrari, si l’ètica presideix les relacions entre actors econòmics, es genera confiança i per tant química, que és el que facilita fer negocis. I que n’hi hagi molts més, òbviamnent. Seguint aquest fil, és obvi que si Catalunya pot guanyar en el context global no és per tenir recursos naturals ni humans -sempre hem comptat només amb capital intel·lectual- sinó per tenir capital ètic, per tenir empreses i institucions que treballin amb aquests criteris ètics. El missatge és extremadament potent i dibuixa un futur ple de possibilitats: enfront dels apocalíptics que creuen que el futur serà la selva, esclavitzats per les màquines o les multinacionals… aquest és un missatge en positiu, donant-li la volta: qui sigui ètic és qui farà més negocis. I qui no en tingui tendirà a perdre diners. Un missatge excel·lent per començar l’any.
El capital ètic
