En el primer quadrimestre del 2024, la xarxa ferroviària Rodalies acumulava tres incidències al dia de mitjana; en concret, 373, després d’uns anys (2022 i 2023) on s’arribaven a superar les vuit-centes incidències per any.
Les causes d’aquesta situació eren ben conegudes: manca d’inversió i progressiu envelliment de les infraestructures que gestiona Adif (especialment problemes amb la catenària i la pèrdua d’alimentació elèctrica); atropellaments o fenòmens meteorològics adversos; l’absència de trens o de maquinistes combinat amb un servei deficient de freqüències; i finalment, el robatori de cable de coure, facilitat pel mal estat de protecció del perímetre de les vies.
Amb aquests antecedents, Rodalies afrontava el 2025 amb la previsió de dos grans talls ferroviaris i l’anunci d’un pla de mesures urgents per millorar el servei. Des del començament del seu mandat, el president Illa havia fet bandera de la bona gestió i eficàcia dels serveis públics i un dels principals punts calents d’aquest canvi en la gestió passava sens dubte per Rodalies, que molts consideren un servei de transport i mobilitat impropi d’un país europeu.
Fet i fet, un mes abans del caos viscut a començaments de març, el servei de Rodalies rebia en la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) una puntuació de 3,7 punts sobre 10 entre aquelles persones enquestades que el fan servir per anar a treballar. I a més, un 54 per cent dels catalans opinaven que la Generalitat és la principal responsable de millorar el servei.
Just després va arribar el caos. El 7 de març, una avaria elèctrica va obligar a evacuar nou-centes persones d’un tren a Bellvitge. L’endemà, una fallada va deixar quatre-cents passatgers atrapats en un tren d’alta velocitat a Barcelona. I tres dies després es tornava a repetir la situació: nous retards considerables en quatre línies i en els regionals per dues noves incidències.
Aquestes situacions van causar la interrupció dels serveis, molta gent atrapada dins dels vagons durant més d’una hora, l’evacuació de passatgers, molts d’ells caminant per les vies, i un nivell de malestar tan gran entre els usuaris que alguns han començat a parlar fins i tot de danys psíquics. Investigadors del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili van anunciar un estudi sobre l’impacte psicològic de Rodalies en els seus usuaris sota la premissa que “estar exposat a estrès prolongat provoca malestar psicològic i físic”. La hipòtesi inicial, van assenyalar, “és que el caos ferroviari és un element d’estrès i les persones que hi estan sotmeses presentaran més símptomes”, que s’acaben manifestant en la vida personal, familiar o laboral a partir de modificacions com ara haver de prendre medicació, canviar de feina o haver de buscar un sistema de transport alternatiu semblant a participar en una gimcana.
En tot aquest llarguíssim episodi profundament erosionador, crida l’atenció l’anunci d’una bateria de mesures orientades a millorar l’atenció dels usuaris. Un decàleg de (bones) accions que sorprenen tant per la limitació del seu contingut com pel retard en la seva proposició i execució.
El que m’interessa destacar és l’important vincle que uneix el valor (del bon servei públic i de l’atenció “exquisida” a l’usuari) amb les seves corresponents pràctiques, cosa que en el cas de Rodalies brilla per la seva absència des de fa dècades. Les inversions actuals pel manteniment i millora de la xarxa ferroviària a Catalunya seran pedaços, perquè l’ampliació necessària de la infraestructura (noves línies, trens i vies) no estan ni tan sols planificats. La pràctica dels valors en el transport públic no s’ha d’orientar principalment a reaccionar davant les contingències, sinó a assegurar la normalitat i dignitat del servei als ciutadans.
El caos de Rodalies, un problema diari
