Més d’un milió de mexicans i més de tres-cents mil centreamericanes intenten creuar cada any la frontera entre Mèxic i els Estats Units, tot i que només ho aconsegueix un quinze per cent. Una situació semblant es viu a Melilla, enclavament espanyol en territori marroquí, on una tanca coneguda com el Mur de la mort separa el continent africà d’Europa. Té sis metres d’alçada i està revestida per fulles afilades.
Des de l’any 2000, són més de 40.000 les persones que han perdut la vida buscant oportunitats de futur millors en països del Nord. Aquesta xifra és de tres mil (des del gener de 2014 fins al setembre) en el cas de les que van intentar arribar a Europa des del Mediterrani, la via més perillosa. La fam, la manca d’oportunitats i els greus conflictes que pateixen en els seus països d’origen les impulsen a fugir.
La mostra està promoguda per entitats que treballen en l’àmbit de les migracions: Càritas Diocesana de Barcelona, Entreculturas, el Servei Jesuïta a Migrants d’Espanya-MigraStudium, el Servei Jesuïta a Migrants de Mèxic, i la Delegació de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona. L’exposició Som migrants -fins el 30 d’agost a CaixaForum de Barcelona- es planteja com un viatge al drama de milers de persones que creuen fronteres a la recerca d’una vida millor. I pretén recordar, a través d’imatges colpidores, que el fet de prendre la decisió d’emigrar a un altre país és un dret fonamental de les persones i que tothom hauria de poder exercir-lo lliurement. La migració és i ha estat present en la vida de cadascun de nosaltres. I que per tant, en aquest sentit, tots som migrants.
Deixar-nos impactar per les imatges
En el transcurs de la inauguració de l’exposició, el passat 29 de juny, Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona (CDB), recordava que és important que a les persones sol·licitants d’asil polític procedents de països en conflicte com ara Síria i Eritrea, entre d’altres, se’ls reconegui aquest estatus “ja que així –assegura- tindran el permís per viure i treballar al país que els acull”.
Per la seva banda, el delegat dels jesuïtes a Catalunya, Llorenç Puig, va subratllar la importància d’iniciatives com aquesta: la possibilitat que ofereixen d’aturar la mirada en una realitat que sabem que existeix, però que ens pot quedar lluny i abstracte. Per això ens convida a “deixar-nos impactar” per aquestes imatges i reflexions.
Per part d’Entreculturas, fundació jesuïta que posa l’èmfasi en l’educació perquè les comunitats s’apoderin i es desenvolupin, el director de la institució, Dani Villanueva, recordava que “les organitzacions que treballen en el terreny veiem com les polítiques migratòries es basen en la seguretat, com si la persona immigrant representés un perill”.
Finalment, Salvador Bacardit, delegat episcopal de CDB, va recordar que la diòcesi de Barcelona ja té tradició en acollir persones immigrants referint-se a la realitat de les famílies que fa anys vivien al barri de barraques del Somorrostro, a Barcelona.
