Les vacances són dies de canvis de rutines, de fer altres coses que no són habituals. Fer vacances no és només deixar de treballar, sinó dedicar-nos a fer allò que la resta de l’any és mes difícil o impossible, com ara: els banys a ple sol, les excursions, la visita de/als amics i la família, etc. Va bé deixar de fer el que fem la resta del temps. Cal parar, per seguir renovats i regenerats, per trobar les ganes per tornar al que, fins i tot, hem pogut arribar a trobar a faltar durant aquests dies. Cal molt d’esforç per a merèixer el descans, com també per tal que tot torni i comenci de nou; quelcom que, de fet, no ho és del tot.
Els immigrants de l’Open Arms desembarquen a Lampedusa
El bon temps fa que les persones que han de marxar de casa seva buscant un present millor es llencin una vegada més al Mediterrani. Les màfies sí que fan el seu agost. Algú d’un partit conservador critica les ONG amb vaixells perquè no tenen permís per rescatar persones i perquè, a part de ser un negoci de socis, subvencions i primeres portades amb actors mediàtics que pugen de visita a bord, acaben sent còmplices de les màfies que saben que les persones seran recollides a alta mar. La gent de l’Open Arms, però, posa en relleu que la necessitat de viure no fa vacances, i que el món d’ahir no està a l’alçada de les problemàtiques de la ciutadania real ni del món d’avui. I els nostres mitjans de comunicació, que tampoc aturen l’activitat, informen que no hi ha novetat, que no hi ha notícies.
Domingo: “Les regles per les quals som, i hem de ser mesurats avui, han canviat”
La violència sexual contra les dones és notícia cada dia. Ara, Plácido Domingo, famós cantant d’òpera, també ha estat acusat per nou dones. Degut a la intimitat de les relacions no sabem què va passar, però dir que eren altres el temps i valors no em sembla la manera d’assumir-ne la responsabilitat ni de dis-culpar-se. Som fills d’una època: moltes de les nostres accions i reaccions són, conscients i inconscientment, heretades, copiades. Però afirmar que en aquella època tothom actuava igual no és un eximent. Si ens ha nascut la consciència cal demanar perdó, sobretot perquè un dels dos es va sentir ofès. No es tracta de demonitzar ningú, però sí de visua-litzar l’abús. Alguns hàbits de tota la vida han de deixar de fer-se. Les víctimes exigeixen la reparació i el reconeixement. Mentre que al victimari, que potser ni és conscient de ser-ho, se li exigeix un canvi en la seva manera de procedir.
Les vacances de Sánchez al parc de Doñana encenen l’oposició
Seguim sense govern espanyol. Criticar els polítics perquè fan vacances quan no tenim executiu no em sembla, però, una bona tàctica, malgrat pugui ser eficient en la negociació violenta si l’objectiu és cansar l’enemic per vèncer. Plantejar la política des de la perspectiva d’amic-enemic i com a negociació, fa temps que fa aigües. Entre els ciutadans es constata cansament: el mateix discurs dels partits de sempre malgrat les cares i els noms són nous. S’escampa una desil·lusió respecte les nostres institucions que ens fa mal. Creure que als ciutadans no ens importa el fet que hi hagi o no govern perquè sempre és dolent impedeix veure que els temps han canviat i que cal fer-ho d’una altra manera. A l’estiu els polítics també han de fer vacances amb un objectiu: no tornar igual.
