Eduard Sola és el guionista de moda. En només una setmana de diferència, ha guanyat un Premi Gaudí i un Premi Feroz. Però ni els premis ni els guions ni els èxits de taquilla han estat el que l’ha fet saltar a la fama.
Aquest guionista nascut fa 35 anys a Santa Eulàlia de Ronçana està en boca de tothom pel discurs de poc més de dos minuts i mig que va fer en rebre el Gaudí a millor guió original per “Casa en flames”.
Sola va recordar el seu avi, que va protagonitzar l’única pel·lícula que ha dirigit aquest talent sorgit de la pedrera de l’ESCAC. Va dir que el seu avi era analfabet i ell es dedica a escriure i va elogiar l’escola, els esplais, les places i els serveis públics en general. “Alguna cosa estem fent bé”, va resumir. I va menysprear els discursos xenòfobs pronosticant que els que ara arriben escriuran, d’aquí a uns anys, “grans històries catalanes”. Un discurs que fàcilment es podria considerar gairebé patriòtic.
Però Sola va dir cinc paraules que ho van capgirar tot. “A casa som orgullosament xarnegos”. Ai…
Gràcies als algoritmes i a l’emotivitat política del país, el que eren unes paraules d’orgull de país es van convertir en una arma que de banda i banda es van començar a llançar pel cap. Mitjans que mai no havien fet ni cas als Premis Gaudí en parlaven, persones que no s’han preocupat mai del cinema es convertien en crítics… De cop, va aparèixer la cara oculta d’aquelles coses que ell mateix va dir que devem estar fent bé…
Potser algú es podria plantejar com és que, en un país que des de temps immemorials ha estat lloc de pas i terra d’acollida, “xarnego” pot ser un insult o ni tan sols un tret diferencial. Però aquest és el nostre país.
Ben comprensiblement, entrevistat dos dies després a “Els matins”, Eduard Sola va dir: “Si ho arribo a saber, no el faig”.
