La filòsofa nordamericana Martha C. Nussbaum, al seu The New Religious Intolerance (2012), distingeix dues maneres d’entendre la identitat nacional.
En primer lloc, hi ha la identitat nacional basada en l’origen geogràfic, la llengua o la religió. Aquesta identitat nacional porta a l’homogeneïtzació i a l’assimilació cultural. I la nació es construeix en contra d’elements minoritaris que es perceben com a degenerats o, directament, en contra dels estrangers. Segons Nussbaum, aquesta manera d’entendre la identitat nacional és un constructe en bona part fictici. I és el paradigma dominant a Europa.
Nussbaum constata que les nacions europees, de fet, ja són plurals, hi conviuen conviccions i religions diferents. Per això proposa que abandonem la identitat nacional entesa com a homogeneïtat i que comencem a pensar-la des de la pluralitat. L’autora proposa que basem la identitat nacional en els ideals compartits i en les lluites compartides. Així entesa, la identitat nacional es fonamenta en la pluralitat i en el dret de cadascú a buscar el sentit a la vida i la felicitat a la seva manera. Segons l’autora, aquest és el paradigma dominant als EUA, Sud- àfrica, l’Índia i Austràlia. Alguns d’aquests països fins i tot han inclòs la diversitat i la immigració com a trets essencials de la seva identitat nacional.
A la mateixa obra, Nussbaum afegeix que cultivar la imaginació és cabdal per aprendre a veure el món des del punt de vista de les altres persones. Això no vol dir necessàriament que haguem d’estar d’acord amb tot el que fan els altres, però sí que ens ajuda a respectar la seva manera de viure. L’autora ens convida a cultivar la nostra imaginació a través de textos que potser ens resulten llunyans: Roger Williams, George Eliot o Marguerite de Angeli. Quins llibres ens po- drien ajudar a entendre millor la diversitat actual del nostre país? Una proposta: la multipremiada obra de la vigatana Najat El Hachmi.
