Dresden és la ciutat més bonica d’ Alemanya, juntament amb Leipzig. L’anomenen la Florència de l’Elba. Al centre de la ciutat hi ha la Frauenkirche, la catedral. La primera vegada que vaig passejar per la Neumarkt, la plaça del mercat, ara fa deu anys, un grup d’homes jubilats, ploraven emocionats. Eren antics soldats del Tercer Reich que havien vist com la ciutat havia estat bombardejada per l’aviació americana i anglesa el 13 de febrer del 1945. Aquell dia no va quedar res dret. Va ser una revenja, ja que al cap de poc la guerra va finalitzar. Era la primera vegada que aquells supervivents tornaven a la ciutat, ja que fins 1989 Dresden havia format de la República Democràtica d’Alemanya (RDA). Un cop finalitzada la guerra les autoritats comunistes van decidir restaurar-la tal com era abans. El 2015 van celebrar el 70 aniversari d’aquell fet. Jo hi vaig anar a passar uns dies per les festes de Nadal. La Neumarkt al capvespre estava a vessar de gent i la Frauenkirche lluïa com mai. L’ interior té la forma de un teatre amb llotges a cada pis amb estructura ovalada. Aquells dies hi feien concerts de música clàssica. A la vessant del riu Elba s’aixeca una gran balconada on es poden veure les dues ribes de la ciutat amb els quatres ponts que travessen el riu i els tramvies que circulen d’un costat a l’altre.
Encara es conserven grans edificis emblemàtics com la Biblioteca, el Kristalpalast, el Museu de Dresden i el Deutsches-Museum, el Rathaus o l’Ajuntament, entre altres.
En canvi, a la part nova de la ciutat, construïda després de la guerra, hi ha amples avingudes i molts parcs urbans.
Dresden ressuscita
