La proposta d’un zoo danès perquè la ciutadania doni els seus animals de companyia perquè siguin eutanasiats i oferts com a aliment ha obert el debat sobre la vida dels animals.
La majoria d’animals no humans han estat històricament sotmesos a la instrumentalització: han estat caçats, utilitzats i domesticats durant segles per una espècie animal molt concreta, l’ésser humà. Tot i que encara són maltractats o usats en espectacles, en molts països d’arreu del globus s’ha consolidat la concepció dels animals com a éssers que pateixen i que mereixen respecte. En molts altres països, fins i tot, s’ha desenvolupat una normativa legal molt específica que en regula l’ús prohibint pràctiques considerades cruels i innecessàries per a la cobertura de necessitats bàsiques de la societat. Algunes lleis, fins i tot, regulen la criança i el sacrifici d’animals per al consum humà. Però el tracte que es dona als animals, el seu ús fins i tot com a aliment, continua sent un dels grans debats bioètics del segle. No sorprèn l’activisme vegà ni la defensa de pràctiques culturals com la tauromàquia, les baralles de galls, etc. El que potser no és tan visible és la reflexió sobre l’especisme (per què uns animals sí i d’altres no en funció de la seva espècie).
Polèmica Animal
L’exercici deliberatiu sobre l’especisme ha arribat de bracet amb una polèmica generada a Dinamarca que ha saltat als mitjans de comunicació des dels Estats Units fins a Espanya. Un zoo danès va fer una petició a la ciutadania a través de les seves xarxes socials: que donin els seus animals de companyia quan no els puguin cuidar perquè siguin “eutanasiats humanitàriament” i oferts com a aliment als grans carnívors del parc. La iniciativa s’emmarca en la voluntat del zoològic de reproduir la cadena alimentària natural i garantir el benestar dels seus depredadors, entre ells el linx europeu, que necessita preses senceres per mantenir la salut i comportament instintiu. Segons la informació publicada al web del centre, els ciutadans poden donar animals com conills, gallines, conills porquins i fins i tot cavalls. El zoològic afegeix que les donacions es poden acollir a una deducció fiscal: el valor dels animals es calcula en cinc corones daneses per quilo (aproximadament 0,67 euros).
La notícia no ha estat exempta de polèmica. Diversos experts han manifestat el seu rebuig, i han assenyalat la contradicció que suposa que un zoològic, la missió del qual hauria de centrar-se en la protecció i el benestar animal, promogui aquesta acció. Des de les associacions animalistes també s’ha qüestionat el rerefons ètic de la proposta: recorden que moltes de les donacions provindrien d’animals sans que podrien tenir una segona oportunitat en adopció si realment els cuidadors no se’n poden fer càrrec. També denuncien l’ús del terme eutanàsia humanitària, que consideren una incoherència i un mal ús del llenguatge. Subratllen que l’eutanàsia, ja per si mateixa polèmica perquè els animals no la sol·liciten i sempre hi podria haver opcions pal·liatives, es reserva per a situacions de patiment irreversible, mentre que en aquest cas es tractaria d’un sacrifici d’animals.
Davant les crítiques, el zoològic d’Aalborg va defensar públicament la seva postura. La seva subdirectora, Pia Nielsen, va declarar que aquesta mena de pràctiques no són inusuals a Dinamarca i que fa anys que recorren a animals petits per nodrir els seus carnívors o a pràctiques de control de la població. El 2014, el Zoològic de Copenhaguen va sacrificar una girafa jove i sana anomenada Marius per evitar la consanguinitat, i poc després va sacrificar també quatre lleons per introduir un nou mascle reproductor. Segons Nielsen, és essencial proporcionar preses senceres, amb pell, ossos i vísceres, per garantir una dieta tan natural com sigui possible i, amb això, el benestar dels depredadors i els ecosistemes.
La cadena tròfica ‘natural’
És ètic que un zoològic, institució que es presenta com a garant del benestar animal, sol·liciti la cessió d’animals sans per ser sacrificats i convertits en aliment? Què es prioritza en aquesta decisió: la recreació d’una cadena tròfica “natural” dins d’un recinte artificial o la protecció de vides que podrien tenir una segona oportunitat en adopció? Es pot considerar eutanàsia humanitària la mort d’éssers que no estan malalts, que no pateixen i que no han expressat la voluntat de morir, o hauríem de parlar, sense eufemismes, de sacrifici? I, més enllà d’aquesta pràctica concreta, no revela la polèmica la incoherència ètica de mantenir institucions com els zoològics, que diuen vetllar pel benestar animal mentre reprodueixen dinàmiques de control, exhibició i mort?
Assumir que els zoos puguin demanar animals domèstics per alimentar depredadors equival a posar el focus en la reproducció d’una cadena alimentària “natural” dins d’un entorn artificial. Implica prioritzar el benestar dels carnívors en captivitat i garantir-los una dieta completa, amb pell, ossos i vísceres. D’aquesta manera es defensa la coherència ecològica de l’alimentació, però el cost és evident: convertir en recurs animals sans que podrien tenir una segona vida en adopció. L’efectivitat d’aquest model depèn de condicions molt exigents: protocols clars de sacrifici, garanties sanitàries i una comunicació transparent amb la ciutadania. Sense aquests elements, la pràctica esdevé opaca.
De manera contrària, rebutjar aquesta via i prohibir les donacions de mascotes al zoo posa el focus en la protecció de cada vida animal per damunt de la funcionalitat ecològica dins de la captivitat. Implica fomentar alternatives. Es podria plantejar preservar el compromís amb una dieta natural dels carnívors, però excloent les mascotes com a font d’aliment i establint convenis amb ramaderies o escorxadors per aprofitar excedents. Així es respectaria el principi de no sacrificar animals sans cedits per particulars i, alhora, es mantindria la coherència biològica de l’alimentació dels depredadors.
Malgrat això, l’especisme roman intacte, reproduint la lògica que situa unes espècies com a dignes de protecció i d’altres com a prescindibles, en un marc on la vida animal continua subordinada a les decisions humanes.
