La cadena japonesa de roba Uniqlo ha desembarcat a Catalunya amb una botiga al Passeig de Gràcia de Barcelona, i ho han fet amb una campanya publicitària que té dues característiques: la primera, que compta amb personalitats de l’àmbit cultural i creatiu català; la segona, que els “models” triats per promocionar la marca no són únicament jovenets de cos perfecte sinó persones reals i de totes les edats. Així, hi podem veure rostres més canònics dins el món de la moda, com els actors Àlex Monner i Greta Fernàndez, o l’exmodel Verónica Blume, però també perfils menys convencionals com el de l’arquitecte Óscar Tusquets (76 anys). D’aquesta manera la marca projecta una imatge de diversitat molt interessant, que ens indica que en aquest comerç hi ha lloc per a totes aquelles persones que passem dels trenta anys i de la talla 34.
La imatge que projecta el món de la moda fa molt de temps que està envoltat de la polèmica per la presència de models –normalment femenines- amb aspecte anorèxic i poc saludable, que només fan que transmetre uns valors més que discutibles a la societat. Per no parlar de com exclouen a tot un segment de la població que també vol comprar-se roba i no es troba reflectida en segons quines marques o campanyes.
Hi ha marques, com el cas paradigmàtic de Dove, que han fet de la diversitat un tret identitari de la casa. Amb el famós lema “Por la belleza real”, aquesta empresa ha optat per mostrar dones amb cossos reals, amb corbes, arrugues i tot allò que tenim els que no ens passegem per una passarel·la.
Sembla que mica en mica la passarel·la es va fent ressò d’aquesta exigència més gran de la població, cansada de no sentir-se representada en la imatge publicitària. I mica en mica anem veient com comencen a desfilar models de les anomenades “curvies” –les que van més enllà dels 90-60-90, i també com creix, tot i que molt a poc a poc, la presència de models de pell negre (un 30% més al 2017 en relació al 2016, segons l’observatori The Fashion Spot). Un altre fenomen curiós és la creixent popularitat de models madures, com la veterana Carmen Dell’Orefice, que continua desfilant amb 86 anys, o la menorquina Alícia Borrás, que va ser miss l’any 65 i que ara és la imatge de Desigual. Un altre exemple el tenim amb Chantell Winnie, la model de pell tacada pels efectes del vitiligi.
Tot i això, encara ens trobem amb molts casos de discriminació, com el que denuncia la model britànica negra Leomie Anderson, que denuncia les quotes limitades a la gent de raça negra i asiàtica, o el d’Ulrikke Hoyer, que tot i gastar una minsa talla 34, es va trobar que la van rebutjar d’un càsting per una desfilada per ser “massa grossa” i li van suggerir que es passés 24 hores bevent només aigua per desinflar-se.
