La història de l’objecció de consciència al servei militar, a anar a la guerra o directament a matar qualsevol enemic que el propi país hagi decidit que calgui combatre, és llarga i comença abans dels primers cristians. Però el cas del nord-americà Desmond Doss, que va participar en la Segona Guerra Mundial, va ser realment extraordinari.
Nascut a Virginia el febrer de 1919, fou educat en la més estricta doctrina de l’Església Adventista del Setè Dia, i la Bíblia i els ensenyaments religiosos de “no matar”, entre d’altres, com el de respectar el dissabte (“Shabat”), els va acatar tota la vida. No obstant això, l’abril de 1942 va ser reclutat per l’Exèrcit dels Estats Units tot i negar-se a portar una arma, i va ser allistat com a objector de consciència adscrit al Cos Mèdic de la 77a Divisió d’Infanteria. No agafar mai una arma tot i que el van fer participar en les batalles del Pacífic. El maig de 1945, va ser enviat a prendre posició amb un batalló de marins sobre un penya-segat de 120 metres d’alçada, situat a l’illa de Ryūkyū d’Okinawa (Japó). En arribar al capdamunt, van ser rebuts per un intens foc enemic que va ferir i abatre molts soldats. En lloc de refugiar-se d’aquell indret on van quedar atrapats, Doss va anar rescatant més de 75 marins ferits arrossegant-los i carregant-los un per un fins a apropar-los a la vora del precipici, per tal de fer-los baixar en cordes fins a un lloc segur. Durant dies, va continuar atenent ferits sense por al perill en què es trobava fins que va ser ferit a les cames per la metralla d’una granada. Quan estava a punt de ser evacuat, va cedir la seva llitera a un soldat malferit que es trobava pitjor que ell i aquest endarreriment el va tornar a posar en perill perquè el van ferir al braç amb un tret que li trencà l’os. Només aleshores va agafar un fusell i el va fer servir per encanyar-se el braç i poder-se arrossegar fins a l’hospital de campanya.
Finalment va tornar als Estats Units, on el president Harry S. Truman el va condecorar amb la Medalla d’Honor al mèrit heroic. Va viure humilment fins que morí el març de 2006 amb 87 anys. Va ser protagonista del llibre L’heroi més improbable, (1967) i del documental L’objector de consciència (2004), i la seva història pacifista és recordada com la d’un radical objector a la guerra, tot i haver participat en una de les batalles més sanguinàries del front del Pacífic de la Segona Guerra Mundial.
