Una de les moltes idees que té la societat en general sobre les persones cegues és que tenim un sisè sentit que ens permet moure’ns millor per la vida. La veritat és que la necessitat obliga, i per pura supervivència el que fem és utilitzar millor la resta de sentits.
És evident que el sentit de l’oïda és fonamental per a les persones cegues; i la necessitat d’escoltar es fa imprescindible per poder realitzar tot tipus d’activitats en el nostre dia a dia. Alguns exemples demostren clarament la nostra dependència del sentit de l’oïda: per travessar el carrer hem d’escoltar atentament el so que fa el semàfor quan està verd; també per escriure amb ordinador necessitem altaveus, el teclat del telèfon mòbil ha d’estar sonoritzat… aquests són alguns dels exemples d’aparells que estan dotats d’unes aplicacions informàtiques, que porten un sistema de veu incorporat i ens permeten manejar-los amb certa normalitat.
Avui en dia i en els temps que vivim, plens de dificultats, la majoria de gent sent, però no escolta, com diríem ara “van al seu rotllo” ja que les pròpies tasques quotidianes a desenvolupar ens superen en moltes ocasions.
En una societat tan visual com la nostra, on sempre ens diuen que una imatge val més que mil paraules, el fet de saber escoltar (sense veure-hi) és cada vegada més necessari perquè les persones invidents poguin integrar-se, valorar i entendre tot el que succeeix al nostre voltant, a la societat en general.
Afortunadament als cecs, si volem viure en aquesta societat no ens queda més remei que parar l’orella i seguir escoltant.
