Darrerament, ha sortit en diversos mitjans un nou concepte associat específicament als joves de les generacions Z i millennial referit a una forma d’enfocar els objectius de vida. El terme és delulu —derivat de la paraula anglesa delusional, literalment ’deliri’—, i fa referència al fet de crear-se falses il·lusions i creure-se-les fins que es facin realitat.
En quin moment el “deliri” s’ha convertit en una filosofia de vida dels joves? Tot comença dins la comunitat de fans del K-pop, el pop coreà, un autèntic fenomen entre el jovent arreu del món. Alguns fans de grups de K-pop es van començar a imaginar que es convertien en les parelles dels seus ídols, fins al punt de començar a comportar-se i actuar com a tals, convençuts que, així, el seu somni es faria realitat. El seu entorn proper, via TikTok i plataformes similars, va batejar aquest curiós fenomen de falta de realitat amb el terme delulu. El concepte ha fet fortuna i s’ha estès més enllà dels fans del pop coreà, per arrelar com a filosofia de vida entre joves de tota mena.
Actualment, delulu es fa servir per designar la idea que tenen alguns adolescents i joves que qualsevol cosa que sembla impossible pot esdevenir possible si es comença a actuar com si ja fos realitat. Un dels exemples de delulus que s’ha fet popular és el d’una noia britànica, Sabrina Bahsoon, que somiava a fer de ballarina en videoclips. La Sabrina es va començar a gravar ballant al metro de Londres i penjant els vídeos a TikTok, fins que ha aconseguit que algunes marques es fixin en ella per a les seves promocions. És a dir, ha arribat a convertir-se en ballarina al metro.
Només a TikTok hi ha més de cinc mil milions de publicacions amb l’etiqueta #Delulu, cosa que ens pot donar una idea de com la tendència de crear-se falses il·lusions s’instal·la entre els joves, que confien que els seus somnis es poden fer realitat si hi creuen intensament. En alguns casos, es fa servir de manera humorística en mems o comentaris a xarxes socials per burlar-se dels interessos d’algú.
Alguns experts de l’àmbit del coaching defensen que el concepte delulu pot servir com a marc motivador lúdic per als joves i que, per tant, realment els pot ajudar a fixar-se objectius i avançar per assolir-los. En aquest sentit, per a alguns joves s’ha convertit en la manera de controlar les seves vides en un moment en què han de fer front a molts reptes, com la precarietat o la pujada de preus.
És fàcil caure en la idea que als joves que s’identifiquen amb el terme delulu els falta realisme o sentit comú, i que fàcilment poden acabar encara més decebuts si finalment no assoleixen els seus objectius. Però al mateix temps, hi ha qui creu que precisament criticar-los o ridiculitzar-los pot ser una mostra de manca d’empatia o un prejudici negatiu en contra dels joves i la forma que tenen d’afrontar els seus reptes de vida. El debat està servit.
