Vivim en una societat en la qual la transparència es planteja com un objectiu a assolir perquè en realitat no ho som gens de transparents. La necessitat esforçada d’aconseguir una cosa n’evidencia una gran mancança. I si bé és cert que tenim els mitjans de comunicació més poderosos que mai al nostre abast, també ho és que els mecanismes de manipulació, engany i la capacitat de ser opacs i d’amagar les coses, és la més gran de la història. Alerta! Més que la transparència com a mite, el que ens cal és assumir aquest valor com a element inqüestionable, com a ‘marca de fàbrica’ de sortida de tota actuació de la col•lectivitat, fins el dia que no sigui necessari ni plantejar-s’ho. A l’espècie humana li agrada amagar-se entre vels, mentides i conspiracions i tendeix a una fabulació neuròtica permanent. Ens cal, doncs, necessàriament, treballar des de la infantesa la transparència en tots els àmbits de la societat i sense cap claudicació. La transparència ens fa més lliures i menys corruptes.
De gran vull ser transparent
