Danilo Chammas: “El treball a les mines del Brasil és de quasi esclavitud”

Brasil en el segle XVIII era el principal productor d’or mundial, una febre que ha generat més maldecaps que riquesa. A inicis del 2019, 247 treballadors van morir devorats per tones de residus tòxics en una mina propietat de la multinacional Vale, responsable de diverses denúncies contra els drets humans i el medi ambient. L’advocat brasiler Danilo Chammas representa l’Associació Internacional d’Afectats i Afectades per la Vale i forma part de l’Observatori de Conflictes Miners d’Amèrica Llatina.

Segons el PIB, Brasil en aquest moment és la novena economia mundial. Quina importància hi té el sector miner?

El sector miner ha impulsat una part de l’economia del país, però representa menys volum del que ens volen fer creure: actualment és un 4 per cent del global. Respecte les exportacions, el mineral de ferro sí que és una de les commodities –matèries primeres– més importants del país.

I quin pes té la multinacional Vale?

És una de les tres empreses mineres transnacionals més grans del món. Actualment té presència a setze estats del Brasil i a trenta països. És la líder mundial en explotació de mineral de ferro, la segona en explotació de níquel i també té negocis, amb volums importants, en explotació de carbó i altres minerals. Avui aquesta empresa opera a l’Amazona brasilera i a Minas Gerais, les dues principals zones mineres del país, però també en altres àrees.

El gener del 2019, 247 persones van morir pel trencament d’un dic de contenció de residus a Brumadinho. El juliol un jutge va declarar Vale responsable dels fets. Les famílies seran indemnitzades?

Ho estem intentant. Com a advocat estic assessorant una associació de veïns de Brumadinho. La tragèdia que ha viscut aquesta comunitat ha estat enorme. Cal pensar que un deu per cent de la població va morir de forma instantània. Demanem justícia i reparació integral, però els processos judicials al Brasil són molt lents i l’empresa té molt de poder i imposa els seus interessos. De fet, Vale ja ha donat senyals que vol tornar a operar a la mateixa zona i reiniciar i ampliar el mateix projecte miner, cosa que posaria en perill les fonts d’aigua i la vida dels supervivents. La sentència ha estat positiva, però encara hi ha molta feina per fer.

Fa tres anys, també en unes instal·lacions de Vale, hi va haver un accident similar. És un problema d’aquesta companyia o s’ha de repensar tot el sistema d’explotació minera del país?

Aquests casos no són únics, ni aïllats, sinó les evidències més clares d’un model d’explotació mineral a nivell estatal que cal canviar. Un model que no només comporta greus tragèdies amb víctimes mortals, sinó també diverses vulneracions dels drets humans i afectacions a la salut.

Com és la vida quotidiana de les persones que treballen en aquestes explotacions mineres?

Brasil, els darrers quinze anys, ha intensificat l’exportació de matèries primeres. Les condicions de treball a les mines són molt dolentes, algunes anàlogues a l’esclavitud. A Brumadinho la majoria de les víctimes mortals eren treballadors, homes i dones que estaven a pocs metres de la presa, instal·lació que Vale sabia que no complia les condicions mínimes de seguretat.

A Maranhão, on vostè viu, les operacions de Vale s’estructuren al llarg d’una via fèrria de 900 quilòmetres de recorregut. Com afecta això la població?

Vale és una empresa que també es dedica a la logística necessària pel transport i exportació del mineral. A l’Amazònia del Brasil existeix el projecte Carajás, que involucra dotze estats del país. És un ferrocarril que transporta el mineral des del sud de l’estat de Pará, d’on Vale cada any extreu 200 milions de tones de mineral de ferro, fins al port de São Luís, ciutat ubicada al nord-est del país. Més de cent comunitats camperoles que viuen al costat de la via, especialment indígenes i afrodescendents, es veuen per judicats per aquest ferrocarril dedicat al transport de minerals.

En quin sentit?

Contaminació, problemes de salut, morts per atropellament –no hi ha passos a nivell per travessar les vies–, problemes d’estabilitat de les cases… Les dones són unes de les principals víctimes d’aquesta realitat. Sovint aquestes comunitats reben grups de treballadors-homes, els quals esdevenen una amenaça per les noies i nenes de la comunitat. En aquestes zones hi ha molts casos d’explotació sexual. De fet, no és una casualitat que moltes líders d’aquestes zones siguin dones.

I quines conseqüències té l’explotació minera en el paisatge del Brasil?

En el món, la mineria és responsable d’un 26 per cent de les emissions de CO2. L’afectació sobre l’aigua és directa. Les mines destrueixen les fonts subterrànies i impedeixen que l’aigua de la pluja es filtri. A més, les riuades tòxiques i els residus van directament als rius, cosa que perjudica la sobirania alimentària de les persones, perquè amb aquesta aigua els camperols reguen els camps. Nosaltres lluitem perquè arreu del món no s’obrin més mines. La seva afectació ja no és exclusivament sobre les persones que hi treballen sinó sobre tothom. Per exemple, la ciutat de Belo Horizonte, la capital de Minas Gerais, on hi viuen quasi dos milions persones, ja està en fase de crisi hídrica. El problema és urgent!

Vostè és promotor de l’Associació Internacional d’Afectats i Afectades per Vale. Com s’organitzen?

Vam crear l’associació el 2009. Actualment interactuem amb grups d’afectats d’altres països com Canadà, Perú, Moçambic o Nova Caledònia. Intercanviem experiències, incidim sobre els accionistes de l’empresa, intentem assistir a les assemblees i publiquem informes sobre les afectacions.

Suposo que moltes vegades els han dit que l’explotació de minerals és “un mal necessari”. Hi ha alternatives?

La humanitat funciona seguint un sistema que ja no s’aguanta. Cal un canvi radical de forma de viure. No podem creure en falses solucions. No podem substituir els combustibles fòssils per uns altres. No hem de trobar noves formes d’explotació sinó aprofitar allò que ja hem extret de la Terra. El canvi radical necessari passa per una transformació personal del nostre sistema de consum, i per una necessària preocupació col·lectiva que freni l’actuació de les empreses i els estats que avalen el sistema actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.