El musical Rent es va estrenar per primera vegada el febrer de 1996 a Nova York. Des d’aleshores ha estat en cartell durant dotze anys a Broadway i ha rebut desenes de premis. Els personatges d’en Mark, en Roger, la Mimi o l’Angel han captivat públics de tot el món. Ara, al Casal de l’Aliança del Poble Nou, se’n pot veure una versió en català sota la direcció de Dani Anglès.
Han passat vint anys des que aquella joves de Nova York, desnonats, rebutjats per la seva condició sexual, malalts de Sida i drogadictes, van ser presentats en públic; però, malgrat la seva desgràcia, avui encara enamoren el públic. “Certament Rent és un musical dur, de fet, la presència de la mort determina els personatges, però també és optimista, ja que ens avisa que cal aprofitar el moment que vivim”, explica el director de l’espectacle.
De fet, la cançó més emblemàtica d’aquest musical, Hores d’amor, ens transmet aquest missatge: “Vuit mil set-centes seixanta hores perdudes. Tu com mesures quant dura un any?Prova amb l’amor. No tinguis por. Hores d’amor”. I és que el temps també té un paper important a Rent, sobretot temperant cors. “El temps no ho cura tot, però ens fa més fàcil conviure amb certes coses i ens dóna perspectiva”, afirma Anglès.
Costa saber quins són els ingredients que han convertir aquest musical de Jonathan Larson en un èxit, però Anglès, que ja el va protagonitzar en la seva anterior estrena a Barcelona, n’apunta uns quants: “la idea que estem aquí poc temps i l’hem d’aprofitar, una música que enganxa, un espectacle ple d’emocions, de gran impacte i d’alts decibels”.
I, de fet, per molt que passin els anys hi ha un fet que no canvia: “Els joves d’avui com els de Rent, encara tenen passió per enamorar-se i per menjar-se el món”. El mateix entusiasme que mostren els joves intèrprets d’aquest espectacle, alguns amb més trajectòria, com Víctor Arbelo o Roger Berruezo, i altres més novells. – MARIA COLL.
