L’última setmana de setembre es va celebrar a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible. L’administració té ganes d’impulsar aquest tipus de mobilitat tot i que no sempre se’n surt de la millor manera possible. Un fracàs estrepitós és el del carril VAO (per vehicles amb alta ocupació); un carril que hauria d’ajudar a descongestionar vies que cada dia van molt carregades però que, a l’hora de la veritat, de ben poc serveixen. Són inútils, bàsicament, perquè cadascú agafa el seu propi cotxe, perquè és difícil coordinar-se amb d’altres persones (per horaris o per lloc de destinació). I és difícil perquè el transport públic col·lectiu és insuficient o està mal organitzat.
L’Associació per la Promoció del Transport Públic ja fa anys que treballa aquest àmbit. Una de les seves campanyes més sonades és la Cursa de Transports; no es tracta d’una competició entre un metro i un bus, sinó d’una comparativa cívica de cost econòmic, impacte ambiental i temps de viatge entre cotxe i transport públic. Es tracta de recrear un desplaçament urbà entre aquests dos tipus de transport i veure qui guanya en què. Els resultats decanten la balança cap al transport públic.
Una altra de les accions més rellevants que fan és comparar què ocupa el desplaçament de 50 persones dins d’un autobús urbà i 50 persones dins d’un cotxe de manera individual. En aquest sentit no es tracta només de reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera sinó també l’ocupació de via pública. La foto aèria que en resulta és força il·lustrativa del perquè patim dia rere dia embussos.
De mica en mica es van fent passes per avançar cap a una mobilitat més sostenible, però cal treballar i molt per tenir una xarxa de transport públic de qualitat, energèticament eficient i amb més freqüència de pas.
Curses de transport: públic i privat
