Entrevistem a Pau Cortadas, professor de Teoria Econòmia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre la revolta de les edats i com afecta això a l’economia.
Avui la infància i la joventut duren 30 anys i la vellesa 20. Un país com el nostre pot assumir aquest cost econòmic?
No hi ha dubte que, des del punt de vista del balanç de tresoreria de la Seguretat Social, és un problema. Si les cotitzacions dels joves han de servir per pagar les pensions dels vells, el fet de reduir l’etapa d’ingressos i ampliar la de les despeses genera un dèficit que cal tractar o si més no, debatre.
La vellesa s’ha convertit avui en un problema econòmic?
Un tema recurrent és si s’ha de retardar o no l’edat de jubilació. No oblidem que fins i tot un autònom, encara que decideixi seguir treballant, no cobra pensió però sí pot deixar de cotitzar i per tant de generar ingressos. Hi hauria arguments tant a favor del retard com de mantenir els 65 anys, però penso que, tant valorant la sostenibilitat econòmica del model de pensions com les capacitat d’una persona de 65 anys, retardar la jubilació és una política eficient, necessària i possible. S’ha de tenir en compte, però, que els llocs de treball són limitats i per tant quan un adult treballa cinc anys més frena la possibilitat d’entrada al mercat d’un jove. Caldria buscar fórmules mixtes, amb reduccions de jornada i amb “cohabitatge” de joventut i experiència; sempre ha estat una unió molt productiva. Moltes grans empreses adopten la fórmula “d’assessors externs” per persones més grans de 65 anys. Persones que encara estan actius i en plenes facultats, que tenen un bagatge i una experiència molt alta i que són útils en la formació de nous empleats. Aquests estan fora de plantilla, i facturen els seus serveis a l’empresa.
Joves i grans són punt de mira del mercat. Són ells els grans consumidors?
Els mercats tenen avui gran capacitat d’adaptació al producte. Per tant mai parlaria d’una franja d’edat en concret com a grans consumidors. Posem-ne un exemple com podria ser un viatge a Tailàndia. Un noi de vint anys buscarà pel seu compte un bitllet d’avió (mitjançant internet), i un cop al país, anirà organitzant-se el viatge sobre la marxa. Un altre de 35 o quaranta anys, navegarà per la xarxa fins a trobar aquells vols, hotels i restaurants que més s’adequin a les seves preferències i realitzarà les reserves pertinents. Una de cinquanta a seixanta anys anirà a una agència per a què li muntin, sense marge a la improvisació. Finalment un de vuitanta decidirà passar una setmana en aquell resort que ja el coneixen. Des del punt de vista de l’oferta també existeixen noves eines i és que amb les famoses cookies, emmagatzemen informació del consumidor i per tant poden enviar la publicitat exacte que el client vol rebre. Poseu al Google “Tailàndia Hotel” i tindreu anuncis d’hotels en el Facebook durant un mes i mig.
Respecte els joves, els psicòlegs avui parlen del kidadult. Joves que no es poden desenvolupar perquè no tenen una feina estable. Els psicòlegs en culpen l’economia. Hi estaria d’acord?
Que l’economia està passant per una època de poca generació d’oportunitats per als joves és una evidència, però que sigui culpable de la no independència dels mateixos caldria matisar-ho. Només una economia estable dels pares pot permetre que els fills es quedin a casa. En èpoques passades pitjors, els fills marxaven o es posaven a treballar en el negoci familiar des de ben petits perquè no hi havia cap altre remei, l’economia familiar no podia sostenir a tots els seus membres Des del punt de vista econòmic i en concret d’una economia marcada per les tecnologies digitals considero que el nivell de desenvolupament actual dels joves és més elevat o si més no té més potencial que en dècades anteriors.
Creu que l’administració té suficientment en compte aquesta realitat?
L’administració acostuma a ser conscient dels problemes aquí definits, l’altra cosa és si té la capacitat i sobretot els recursos per solventar-los. Capacitat a vegades no en demostra com hem vist en el recent cas de l’Imserso, en què un embolic creat amb les dues empreses presentades fa que a hores d’ara gran part de la indústria turística i dels propis clients estiguin pendents del resultat final, encara incert i paralitzat. Però moltes vegades el problema és de recursos, l’esmentat tema de les pensions i l’edat de jubilació és quelcom del què s’ha de parlar, estudiar i prendre una decisió que serà difícil i polèmica. Ningú nega que els vells, especialment els dependents o els joves sense recursos han de tenir ajuts, però amb quins ingressos? L’educació universitària hauria de ser més cara però a la vegada amb un sistema de beques més gran i més acurada. Probablement com més descentralitzat estiguin aquests temes, més capacitats tindrà l’administració per incidir i gestionar els casos en concret. – M.COLL
