135 anys després de la seva mort, Constanze Geiger va ser la protagonista del Concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena d’aquest 2025.
El de la Musikverein de Viena, possiblement un dels clàssics de Nadal més internacionals, és un concert dominat històricament per les peces de la família Strauss –i, en aquest cas, família Strauss significa els membres masculins de la família Strauss-.
Aquest any no va ser una excepció. Però, enmig de la “Marxa Radetzky”, “El bell Danubi blau” i la “Fanfàrria” d’Eurovisió, l’1 de gener passat l’orquestra dirigida per Riccardo Muti hi va interpretar el “Ferdinandus-Walzer” de Constanze Geiger.
Van ser poc més de cinc minuts de música, però van passar a la història. Era la primera peça composta per una dona que s’interpretava en el popular concert, que aquest any celebrava la 85a edició.
Compositora, cantant, pianista i actriu de teatre, Geiger és una d’aquelles figures desconegudes que, si hagués nascut home, segurament seria coneguda universalment. Va ser una nena prodigi que va debutar als 6 anys com a concertista. Filla d’un compositor, als 8 ja interpretava en públic les seves pròpies obres. I el “Ferdinandus-Walzer” que es va poder escoltar en el Concert de Cap d’Any va compondre’l amb 12 anys.
Amb 27 anys es va casar amb el príncep Leopold de Saxònia-Coburg, un matrimoni que va suposar que els seus fills fossin exclosos de la línia successòria per ser fruit d’un casament d’un noble i una plebea. I, per a Constanze, va suposar deixar els escenaris. Però les seves peces van continuar tocant-se… fins avui. La interpretació d’una peça de Geiger, però, no pot amagar la realitat. Per exemple, després de 84 anys i més de mil peces, el Concert de Cap d’Any de Viena ha tingut 18 directors. Tots homes.
