Igualtat

Comentaris ‘benintencionats’ que promouen l’homofòbia

El 17 de maig de 1990, l’Organització Mundial de la Salud va decidir desclassificar l’homosexualitat com a malaltia mental. Per això, aquesta data s’ha convertit des del 2004 en el Dia Internacional Contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia.

I és que malgrat els avenços que s’han fet en la conquesta dels drets de la comunitat LGTB, els seus membres encara son objecte d’agressions i atacs. Malgrat que entre el 60% i el 80% de la violència contra persones LGTBI no es denuncia, l’estudi “La cara oculta de la violencia hacia el colectivo LGTBI” revela que el nombre de delictes d’odi i d’incidents discriminatoris que es van registrar el 2017 va triplicar els de l’any anterior.

Un estudi elaborat per l’empresa especialitzada en estadística Dalia revela que prop del 6% de la població europea pertany al col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGTBI). Per països, Alemanya es el que registra un percentatge més alt de membres de la comunitat LGTBI, amb el 7,4%, seguit d’Espanya on hi ha el 6,9% de població LGTBI.

L’estat espanyol és, també, un dels països on l’homosexualitat està més acceptada. En concret, un 88% dels espanyols es declaren “gay-friendly”, segons l’informe The Global Divide on Homosexuality, elaborat per investigadors del Pew Research Center, l’any 2013.

Però tot i això, les agressions i atacs a les persones del col·lectiu LGTBI son encara molt presents a la societat. Només al 2017 a Espanya es van registrar 623 incidents d’odi contra persones a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere, segons l’informe La cara oculta de la violència cap al col·lectiu LGTBI.

A banda de les agressions delictives, la comunitat LGTBI és objecte de molts comentaris que, tot i en aparença, poden semblar innocents o benintencionats, el que realment estan provocant és la perpetuació dels estereotips al voltant de gais, lesbianes i transsexuals i demostrant com d’instaurada està l’homofòbia en la societat.

Les expertes Maria Rodó, investigadora del grup de recerca Gènere i TIC (GenTIC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Maria Olivella, antropòloga, politòloga i coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la UOC, han fet un recull d’aquestes frases acceptades i catalogades com a “no ofensives” i que aquests col·lectius senten diàriament, “perquè tots som una mica homòfobs, encara que no en siguem conscients”, segons afirmar Olivella.

Entre les més habituals, sobretot el jornades reivindicatives com la del dia de l’Orgull Gai, és comú sentir la rèplica “Per què no hi ha un dia de l’orgull hetero?”, una frase que segons les expertes amaga un desconeixement de la problemàtica LGTBI i una profunda homofòbia. I és que la visibilitat cada vegada més gran del col·lectiu LGTBI ha comportat un creixement de les actituds homòfobes.

Altres frases que denoten certa actitud homòfoba són “Jo tinc una amiga lesbiana, jo tinc un amic trans…” o “Qui és el noi (o la noia) en la vostra relació?”, així com també aquelles que intenten catalogar gais i lesbianes segons trets genèrics com ara “Els gais són tan divertits…!”. “Encara que la frase “els gais són superdivertits” es pugui dir com a floreta”, destaca Rodó, “denota una visió normativa i excloent”.

Fer servir termes com “marieta” com a forma pejorativa té una clara connotació homòfoba. A més del prejudici que significa la generalització d’un col·lectiu, Olivella denuncia que, en aquest context, es ridiculitza la condició de gai, se li atribueix una masculinitat “deficient i insuficient”. De la mateixa manera, comentaris com “No cal anar-ho proclamant” o “No hi tinc res en contra, però…” intenten justificar un cert tipus de pensaments, idees, accions, expressions amb càrrega homòfoba.

Per altra banda, les persones bisexuals i transsexuals també es troben amb aquests tipus de comentaris ofensius, com per exemple: “Ser gai o lesbiana és vàlid, però ser bisexual és un vici” o “Si ets transsexual, almenys no siguis gai”. Preguntar a una persona transgènere “quin era el teu nom de naixement” resulta, segons les expertes, molt ofensiva perquè “denota negar-li la identitat que ha triat i negar-li també el procés de transició pel qual ha lluitat», diu la coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la UOC. – J.V.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *