Els esforços de les ciutats per pacificar els seus carrers i fer compatibles la presència de persones i vehicles configuren un nou escenari que promociona noves maneres de desplaçar-se. Amb l’objectiu de crear espais segurs per als vianants, de disminuir la contaminació i potenciar un consum responsable compatible amb la preservació dels espais verds, de joc i passeig, són moltes les localitats que abracen un model nòrdic i posen en marxa campanyes per disminuir la presència de vehicles contaminants als nuclis urbans, apostant pel transport públic, els vehicles elèctrics o les bicicletes, i creant zones amb limitació de velocitat.
Quan encara no s’ha acabat de debatre sobre les mesures de control de l’ús de la bicicleta, amb un creixement considerable a les ciutats amb serveis públics específics, comencen a posar-se sobre la taula les dificultats relacionades amb l’ús del patinet elèctric, una opció a l’alça pel transport personal. Només a Barcelona, en tres anys, la seva presència a la via pública s’ha multiplicat per quatre. Les conseqüències que se’n deriven d’un mal ús i la manca d’una regulació comporta accidents i molèsties als vianants. En els últims mesos s’han registrat ferits greus, fet que preocupa a l’Ajuntament. Apareixien dades a la premsa fent-se ressò de les mesures legals que estan a punt d’aprovar-se a la ciutat comtal, com l’obligatorietat de l’ús del casc i de disposar d’una assegurança. Però, també es llençava una nova proposta que ha molestat els usuaris: la possible confiscació del patinet en cas d’un mal ús a la via pública, així com succeeix amb el cotxe o la motocicleta quan s’està sota els efectes de tòxics.
Segons les dades compartides, la majoria d’infraccions a Barcelona tenen a veure amb l’ús del patinet en zones prohibides i l’excés de velocitat. És per aquesta raó que el consistori es planteja una normativa que permeti immobilitzar al moment el patinet de les persones incíviques. Des de plataformes d’usuaris consideren que és una mesura excessiva. Pensen també que una normativa estricta podria fer minvar l’elecció d’alternatives elèctriques no contaminants. Es proposa com a alternativa l’educació viària a les escoles i instituts i altres campanyes de sensibilització que promoguin un bon ús del patinet però que, a més, facilitin la coneixença de les normatives de conducció. Seria suficient amb l’educació i la sensibilització per assegurar la protecció dels vianants o calen mesures més estrictes? És ètic el plantejament de voler confiscar un ben privat amb un supòsit que no ha estat consensuat?
Pensant de manera exclusiva en els vianants i l’alta probabilitat coneguda de patir un accident a la via pública, es podria valorar com a òptima la proposta del consistori i acceptar que la confiscació d’un objecte privat és viable i ètica, en tant que protegeix d’una conducta de risc. Així i tot, també es podria entendre que una retirada del vehicle podria no ser dissuasiva si no ve acompanyada d’altres mesures que facin reconduir les actituds incíviques, ja que podria ser secundària a un accident o mal ús no protegint de manera prèvia els vianants. Una opció valorable seria la que conjugués campanyes educatives i de sensibilització amb multes específiques i potser la creació d’una prova prèvia a l’ús d’aquest tipus de vehicle.
Cal, si més no, un estudi del context de cada localitat que tingui en compte la realitat concreta, la tipologia d’espais, les dinàmiques de mobilitat per tal de crear polítiques que no siguin generalistes i puguin donar resposta a la problemàtica detectada de manera específica.
Les infraccions més comunes
L’any 2020, i malgrat els mesos de confinament, la Guàrdia Urbana de Barcelona va interposar 8.492 multes, un 29,7 per cent més que en el 2019. Això són 23 sancions cada dia. Entre les infraccions més comunes trobem la circulació perillosa —4.091 denúncies el 2020—, la circulació per vies que no corresponen —3.364 denúncies— i la falta d’elements de seguretat —1.076 denúncies.
