Barcelona ha acollit la primera jornada del projecte MIRETAGE, una iniciativa que pretén repensar el lloc que ocupa el patrimoni religiós de les minories en la construcció de la nostra memòria.
La seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va acollir el passat 14 de maig, una jornada singular: un laboratori de pensament per reflexionar sobre el lloc que ocupa el patrimoni religiós de les minories en la construcció de la nostra memòria col·lectiva. La trobada, organitzada en el marc del projecte europeu MIRETAGE (European Pathways to Minority Religious Heritage), va reunir professionals del món del patrimoni, representants institucionals, acadèmics i membres de diverses comunitats religioses per abordar una qüestió encara poc explorada: com reconèixer, preservar i activar el patrimoni religiós —especialment el de caràcter intangible— de les minories presents a Catalunya.
Què s’ha de considerar patrimoni?
Des de bon començament, es va posar sobre la taula una idea central: el patrimoni no és només el que conservem en museus o catàlegs, sinó també el que recordem, practiquem i atribuïm valor com a col·lectivitat. Des d’una perspectiva conceptual, es va posar èmfasi en el caràcter relacional i viu del patrimoni religiós. Això inclou no només objectes o edificis, sinó també gestos, relats, rituals i espais de significat compartit. El patrimoni, així entès, no és un element estàtic, sinó una pràctica dinàmica que es transmet i es transforma. La dimensió espiritual, sovint ignorada o neutralitzada per la incomoditat institucional a l’hora d’abordar el fet religiós, forma part indissociable d’aquesta realitat. I reconèixer-la no és una amenaça, sinó una oportunitat per aprofundir en una convivència plural i respectuosa.
El repte que se’ns planteja avui no és només tècnic o museogràfic, sinó profundament polític i cultural: com construïm una memòria col·lectiva que reconegui les múltiples veus que conviuen al nostre present? I, més encara, com fem que aquestes veus, sovint minoritàries, tinguin espai per participar en la definició del seu propi llegat?
Durant la jornada, es van compartir experiències que il·lustren la vitalitat i, alhora, les dificultats de posar en valor aquest patrimoni des d’una perspectiva inclusiva. Es van presentar iniciatives comunitàries que busquen visibilitzar patrimonis vius, com les rutes de dones al barri del Raval, processos participatius com el que ha impulsat el Museu Eclesiàstic de Vic o projectes de recuperació de la memòria islàmica a Barcelona. També es va reflexionar sobre la necessitat de transformar les institucions patrimonials perquè deixin de parlar només sobre les comunitats i aprenguin a parlar-hi, escoltant-ne les veus i reconeixent-ne l’agència.
La trobada inaugural
En aquesta línia, el laboratori va posar de manifest la importància d’avançar cap a processos de cocreació reals, on les comunitats no siguin només objectes d’estudi o “usuaris finals”, sinó actors implicats en la definició, narració i transmissió del seu propi patrimoni. Com van expressar diversos participants, el patrimoni religiós pot ser una eina per construir ciutadania des de la diversitat i el reconeixement mutu.
Aquest espai de reflexió no es va considerar un punt final, sinó l’inici d’un procés més ampli per repensar com hem patrimonialitzat la identitat catalana: quins elements hi hem inclòs, quins n’hem deixat fora, a quins hem donat valor i a quins no, especialment en relació amb les minories religioses. Entendre com el seu passat es pot incorporar al relat col·lectiu de Catalunya, i com els actors actuals poden participar en aquest procés, pot ser clau per construir un “nosaltres” més plural i inclusiu que reconegui la diversitat històrica de la societat catalana.
A partir del diagnòstic compartit durant la jornada, el projecte MIRETAGE, que podeu seguir a www.miretage.eu, es proposa codissenyar itineraris patrimonials que donin visibilitat al llegat religiós de les minories a les ciutats europees. Més que una ruta turística o un producte cultural, es tracta d’obrir espais de diàleg on la memòria, la religió i la convivència es puguin trobar de manera creativa i respectuosa.
