En menys d’una dècada, el moviment de ciutats lentes s’ha estès al llarg d’Europa, sobretot al nord d’Itàlia. Ara aquest concepte arriba amb força també a casa nostra. Primer exemple: Palafrugell.
Un dels escenaris més significatius de l’acceleració de la nostra societat són les ciutats: embussos de trànsit, asfalt fumejant, presses, empentes, agressivitat, formigueig de gent… Però les ciutats no tindrien tantes coses negatives si els seus habitants sabessin prendre’s la vida amb més calma. En aquest sentit, algunes localitats del món, entre elles algunes ciutats catalanes –Begur, Pals i Palafrugell-, ja han fet els primers passos per canviar el seu estil de vida, per convertir-se en slow city (ciutat lenta).
Aquesta iniciativa va néixer a Itàlia l’any 1999 quan un grup de ciutats transalpines –Orvieto, Positano, Bra i Greve in Chianti- van decidir defensar la lentitud i la cultura de la bona vida. Avui dia unes 750 localitats de més de cent països, 48 italianes, estan afiliades al moviment de ciutats de lentes el qual està regit per unes pautes i unes accions molt concretes. Perquè una ciutat pugui formar part d’aquest moviment no pot tenir més de cinquanta mil habitants, no ha de ser la capital i ha de complir diversos requisits en sis plans diferents: legislatiu, mediambiental, infrastructura política, qualitat urbana, productes locals, hospitalitat amb els visitants i coneixement sobre les activitats de la localitat. Una comissió de l’organització visita la ciutat i decideix si com a mínim compleix un cinquanta per cent d’aquestes condicions, després aquest mateix equip també farà un seguiment del seu procés de conversió en ciutat slow.
Les ciutats slow es basen en una filosofia –construir un espai més humà a partir de la desacceleració del ritme de l’acció dels seus ciutadans- però es concreten en accions específiques que van des de la instal·lació de sistemes d’aire que controlen la pol·lució, fins a projectes de protecció dels productes autòctons, plans per eliminar el soroll de les alarmes amb programes de seguretat alternatius, tancar el trànsit pel centre urbà un dia a la setmana, eliminar les barreres electròniques o potenciar el carril bici. A més, aquestes ciutats també han de generar una educació i un estil de vida en consonància amb la nova ciutat, augmentar les zones verdes, potenciar els restaurants i mercats que venguin els productes locals i ecològics, preservar l’estètica tradicional de la ciutat, reduir la contaminació lluminosa i crear programes de conciliació entre la vida familiar i laboral. Un procés que no és fàcil i que necessita temps, però que a la llarga és beneficiós i comporta una millora de la qualitat de vida.
