Vaig estar a la darrera projecció que va fer el cinema Alexandra abans de transformar-se en una altra botiga avorrida de roba. És una pena. Al final, les ciutats es quedaran sense personalitat. Van projectar La Niñera moderna de 1948. La mateixa pel·lícula que va inaugurar els Cinemes Alexandra seria també la darrera.
Anar al cinema és car i el dia de l’espectador sovint no quadra amb els nostres horaris laborals. Per això cada cop són més les pantalles que es veuen obligades a plegar. Tot i així, per sort, encara comptem amb propostes interessants i alternatives. A diverses sales de Barcelona podem gaudir d’una bona oferta de pel·lícules que no es troben a les principals sales de cine. A més, sovint es fan presentacions i fòrums amb els directors o actors que hi apareixen.
Propostes artístiques alternatives i enfocaments diferents. El meu consell és que us hi acosteu i gaudiu de la cultura cinematogràfica de diferents èpoques. El valor de continuar anant al cinema, a banda que es pot fer amb família, parella o amics; és ser transmissor de drames humans. A través del cine es relaten somnis, pors, preocupacions, fets històrics… que han afectat generacions de persones. És cultura popular que ens fa reflexionar.
Sales a tenir en compte:
–Cinemes Boliche (Districte Eixample). Un espai cultural que projecta en ple centre de la ciutat cinema d’autor i en versió original. A més hi ha passis matinals especialitzats per professionals del sector.
–Cinemes Maldà (Districte Ciutat Vella). Per mi el millor d’aquests cinemes és que els preus són per dia. A dins hi he passat més d’una jornada plujosa. El que fas és pagar una entrada, que tindrà un preu o un altre dependent del dia de la setmana, i amb aquesta mateixa entrada pots veure totes les pel·lícules que vulguis.
–Filmoteca de Catalunya (Districte Ciutat Vella). Des de 1981 aquesta institució recupera, conserva, investiga i difon les millors pel·lícules i obres audiovisuals de diferents èpoques i diferents estils. La Filmoteca de Catalunya promou la difusió de la cultura cinematogràfica, i en especial la catalana.
–Mèlies Cinemes (Districte Eixample). És un dels cines alternatius més antics de Barcelona, va obrir les seves portes l’any 1996. Totes les pel·lícules que s’hi projecten són en versió original, i la seva programació varia entre el cinema clàssic i l’europeu, l’alternatiu i el d’estrena.
–Phenomena Experience (Districte Sagrada Família). Aquí hi he vist més d’un clàssic dels 70, 80 i 90. Pel•lícules que he pogut comentar amb pares i avis. I que encara són referents entre els de la meva generació. Pel·lícules de Hitchcock o Truffaut.
–Texas Cinemes (Districte de Gràcia). Aquest cinema també té un objectiu molt clar, i m’ha salvat més d’un cop de veure pel·lícules en gran pantalla. La seva especialitat són les reestrenes. Dóna una segona oportunitat a totes aquelles opcions cinematogràfiques que, pel motiu que sigui, han aguantat poc més d’una setmana a les taquilles dels cines principals.
–Zumzeig Cinema (Districte de Sants- Montjuïc). S’hi projecten pel·lícules independents, documentals, obres visuals, migmetratges. Es pretén que cada espectador tregui les seves pròpies conclusions “allunyar-nos de la unanimitat d’opinions i aconseguir moure els mecanismes que cada persona té dins el seu cap”. – LUCIA MONTOBBIO.
