De tots els drets humans que existeixen, amb les seves declaracions, protocols i codis desenvolupats durant dècades, n’hi ha un que és essencial i que explícitament no existeix: el dret humà a la pau. En un moment en què les polaritzacions estan a l’ordre del dia, es rearmen els exèrcits i la diplomàcia internacional sembla perdre influència, hi ha una lluita i un lluitador que, juntament amb altres col·laboradors, estudiosos i activistes, ha entomat des de fa anys i sense descans un treball determinat per aconseguir el seu reconeixement internacional: es tracta del Dr. Carlos Villán Durán.
Nascut a Astúries i resident durant mitja vida a Ginebra, on ha estat membre de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (1982-2005), és actualment president de l’Associació Espanyola pel Dret Internacional dels Drets Humans, i exerceix com a professor de Dret Internacional dels Drets Humans i com a codirector del Màster en Protecció Internacional dels Drets Humans de la Universitat d’Alcalà (Madrid). És autor de més de 150 publicacions sobre el dret internacional dels drets humans, i en particular s’ha centrat —amb un esforç especial— en el dret humà a la pau.
Quin és aquest dret humà inexplicablement inexistent? La veritat és que avui no hi ha dubte que els drets humans tenen una relació directa amb la pau i amb el desenvolupament. Moltes declaracions de l’ONU afirmen que la pau és una condició prèvia per al ple desenvolupament dels drets humans, i que sense aquests no es pot construir una societat justa en un món en pau. De fet, perquè el desenvolupament humà en tots els sentits es pugui donar és imprescindible un context de pau, i això és justament el què persegueix el dret humà a la pau.
El treball continuat durant dècades del professor Villán Durán ha estat el d’aconseguir traslladar el valor universal de la pau a la categoria de dret humà, i assolir el reconeixement d’aquest dret universal en el si de les Nacions Unides. Villán Durán, tan lúcid com incansable, va afirmar en una entrevista fa un temps que “és cert que una declaració no té efecte vinculant, però sí que té efectes beneficiosos; si es parla de violacions de drets humans és perquè aquests drets existeixen, i això per a un jurista és molt important”. Fa pocs mesos també es va referir al “món insegur i deshumanitzat” que predomina avui, i afegia: “La ciutadania ha de prendre consciència i reconstruir la societat civil per empoderar-la, perquè només hi haurà pau en el món si nosaltres l’exigim als nostres governants”. El seu testimoni és el de qui no defalleix mai en aquesta tasca.
