Sorprèn llegir que els joves de molts països, inclosos els d’Espanya, cada cop fan servir menys el preservatiu i que, entre els que sí que el fan servir, un bon nombre ho fa ineficaçment. Així, s’exposen no només a embarassos no desitjats, sinó a nombroses i greus malalties sexuals. És de suposar que els mil·lennistes són la generació que menys tabús o prejudicis ha enfrontat, així com la que ha rebut més informació, no de part dels pares i educadors, sinó per compte propi, a través de les xarxes.
Però és evident que la realitat no és tan senzilla. En molts dels continguts virtuals hi ha més desinformació que informació pròpiament dita. Sobretot en els àmpliament disponibles vídeos pornogràfics, per als quals òbviament ni la seguretat ni la responsabilitat són cap prioritat. I encara que, en principi, es tracta de temes íntims, o de decisions i conseqüències personals, també es tracta de problemes i conseqüències públiques, fins al punt que les autoritats sanitàries adverteixen que les infeccions de transmissió sexual (ITS) estan adquirint proporcions epidèmiques i podrien desembocar en una nova pandèmia.
No oblidem que la darrera pandèmia, encara no del tot superada, a molts llocs va portar com a conseqüència batalles campals, pràcticament cada nit, entre joves i no tan joves que s’oposaven a l’ús de les mascaretes i altres mesures d’emergència, contra les forces de seguretat encarregades de fer complir aquestes mesures. De tota manera, amb les ITS no es pot aplicar un enfocament similar, de vigilància i repressió, que s’estengui a les habitacions, racons dels parcs i seients del darrere dels cotxes. Els joves no veuen les ITS com una problemàtica que els pugui afectar tant, perquè creuen que “controlen”. El que els preocupa i els espanta són els embarassos no desitjats però, tot i això, practiquen la inconsciència voluntària. Es vulgui o no, en aquest terreny la solució passa per esforços renovats i creatius de conscienciació, educació i suport, tenint en compte cada context.
La recent i molt comentada iniciativa francesa de lliurar preservatius gratuïtament als joves entre 18 i 25 anys, sens dubte, és digna d’atenció, ateses les difícils circumstàncies econòmiques que es viuen a escala global i que afecten particularment els joves. Però com van assenyalar ràpidament diverses personalitats, si tenim en compte que la vida sexual tendeix a iniciar-se cada cop més aviat, aquest rang d’edat és insuficient. Admetent el punt, el primer mandatari francès ha acceptat incloure també menors de 18, encara que els detalls concrets de la mesura encara no s’han precisat.
Més enllà d’aquests detalls, potser el mèrit principal de la iniciativa és fer fallida, encara que sigui puntualment o simbòlica, dels discursos conspiranoics segons els quals el veritable objectiu de les autoritats i dels sistemes sanitaris, en totes les democràcies occidentals, és anar acorralant cada cop més les llibertats i els drets individuals.
Per descomptat, l’ideal seria impulsar polítiques integrals que abastin diferents objectius (prioritzar els sectors més vulnerables, actualitzar permanentment la formació del personal sanitari i educatiu, evitar estigmatitzacions, etc.) i múltiples recursos (com el preservatiu femení, la vacuna contra el papil·loma, proves diagnòstiques, la profilaxi preexposició, línies telefòniques d’informació sexual i reproductiva, etc), més que mesures aïllades. Però atès que la conscienciació ha de ser per força un dels objectius centrals, també les campanyes cridaneres i els eslògans que eventualment puguin calar en la memòria col·lectiva i promoure una responsabilitat més gran tenen un paper important.
