Subirats es mostra molt crític amb fenòmens com el black friday. En paraules seves, la lògica és “et pago malament, però pots anar tirant i fins i tot consumint comprant xorrades amb grans descomptes”. Segons Subirats, aquesta “és el tipus d’economia que s’està generalitzant (…). Estem (re)descobrint així en què consisteix la llibertat en l’era de la postmodernitat. Podem canviar de canal, color de cabell, parella, fins i tot el nostre cos, però no se’ns acudeixi canviar el món i les condicions que el fan injust i alienant”. Hi estic d’acord: estem davant d’una “retòrica superficial d’una llibertat individual que en el fons restringeix i limita fins anul·lar la capacitat individual d’actuar”. Sovint em pregunto per què molta gent se sent feliç comprant objectes que no necessita. Potser la resposta és estrictament antropològica, però crec que és la societat (els qui la dirigeixen) qui ens empeny a consumir per sentir-nos lliures. Si la llibertat i l’autonomia l’alimentem només amb objectes innecessaris, si l’individualisme possessiu és la resposta, estem perduts.
“Canviem de canal, de parella… però no de món”
