Canvi de valors en les sèries de televisió

Los sopranoLes sèries de televisió són el producte cultural del segle XXI. Així ho afirma Mariona Visa, doctora en comunicació i coordinadora del llibre “Padres y madres en serie” (Ed. UOC). Però, han de trasmetre valors, les sèries? “Així ha estat tradicionalment en les sèries dramàtiques”, apunta Visa, que explica que “les ficcions produïdes per les cadenes de cable als Estats Units, en no estar finançades únicament a través de la publicitat i anar dirigides a públics més minoritaris, han començat a deslligar-se una mica d’això i s’han tret de sobre l’haver de ser políticament correctes i haver d’educar”.

Explica Visa que abans les sèries eren més aviat moralistes: els mals comportaments estaven sempre castigats, per exemple. “Ara, en canvi, la línia és més fina: veiem gent que s’esforça i després no és valorada o gent que es comporta malament i no és castigada. Ara no queda tan clar a les sèries com tampoc no queda tan clar a la realitat”, diu.

En la línia de conèixer els valors que transmeten les sèries, al llibre “Padres i madres en serie” (UOC) s’analitza quin tipus de famílies es representen a les sèries de ficció de moda. Així, el llibre agafa una vintena de sèries, des de Los Soprano, de l’any 2000, fins a l’actualitat -amb Joc de Trons i companyia. La conclusió? Hi ha una desautorització de la figura dels pares. Mariona Visa ho explica així: “Hi ha una desautorització, ja sigui perquè són pares absents (per exemple a ‘Perdidos’) o perquè són problemàtics, fet que veiem molt en les figures masculines (‘Breaking Bad’, ‘Los Soprano’…)”.

A més, al llibre s’apunten dues dades rellevants més: d’una banda, que la relació pare i fill és una relació d’igual a igual. “És el que anomenem pare-col•lega”, explica Visa. I de l’altra, que el paper de la dona continua sent molt residual. “Ara això comença a canviar amb les sèries més actuals, però en les sèries que analitzem, sobretot les primeres, les dones s’estan a casa”, explica Visa.

Pel que a la forma de veure les sèries de televisió i els valors que això comporta, cal dir que aquesta ha canviat molt els darrers temps. El motiu són les plataformes tipus Netflix, que han tergiversat totalment els nostres costums. “Hem passat de veure sèries al sofà familiar, on estàvem tots junts mirant aquella sèrie, a veure-la de forma molt més individualitzada (en tablets, a l’ordinador…) i a la carta”.

Per Visa, “és evident que l’oferta multiplataforma disgrega les persones”. Però això, explica, no és nou. “És el que va passar amb la ràdio: de transistors radiofònics, abans, n’hi havia un a cada família i aquesta escoltava unida la ràdio. Però després cadascú va anar tenint el seu transistor. El mateix passa ara amb l’audiovisual”. – SANDRA BALAGUE.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *