A finals dels 60 i durant els 70, paral•lelament a un boom literari, sorgiren diferents moviments de cançó a Llatinoamèrica. Aquests revulsius culturals es conegueren amb el nom de Nueva Canción. En la seva majoria, els cantautors utilitzaren les cançons com a eines de lluita per la justícia social: Mercedes Sosa (Argentina), Daniel Viglietti (Uruguai), Víctor Jara (Xile), Soledad Bravo (Veneçuela) o Sílvio Rodríguez (Cuba). Conscients d’una lluita comuna, compartien escenari, giraven junts, cantaven a favor de la unitat llatinoamericana (Canción con todos) i enregistraven cançons d’altres companys. Ningú trobava estrany que el malaguanyat cantautor xilè Víctor Jara toqués a mode de cueca xilena, la milonga A desalambrar de l’uruguaià Daniel Viglietti. Cantant junts, demostraren la fraternitat entre els pobles sud-americans i així esdevingueren referents culturals a Llatinoamèrica.
‘Canción con todos’
