El solstici d’estiu és potser el moment de l’any on el foc pren la personalitat i la representació de força esotèrica i catàrtica. Les trobades de persones al voltant del foc aquesta nit es multipliquen i els rituals de “neteja” o de purificació per mitjà d’aquesta força agafen tot el protagonisme que durant la resta de l’any no tenen. En efecte, la nit de Sant Joan, la més llarga de l’any segons el tòpic i l’astronomia, és el moment de nous propòsits, de fixar-nos noves metes, però també des de el terreny espiritual. La nit del solstici ens convida a sanar l’esperit, a deixar enrere vells fantasmes i a invocar-ne de nous.
La crisi de la religió catòlica, la crueltat de la nostre societat del benestar, el ritme frenètic que ens imposem per ser excel·lents professionals, atractius, divertits, bons pares i bons companys fa que cada vegada hi hagi més persones interessades en tot allò que té a veure amb l’espiritualitat des de totes les vessants: cristiana, hinduista, budista … Ens sentim orfes de sentit, les nostres parelles fracassen, els nostres fills se’ns fan estranys i acudim als llibres en busca de claus per entendre millor el món que ens envolta i per entendre’ns millor a nosaltres mateixos.
L’augment de la literatura sobre aquests temes ens diu que hi ha alguna cosa que no funciona, que el preu que paguem és massa alt, que ens hem descuidat alguna cosa pel camí. I per això moltes persones s’acosten a tot aquest món on les disciplines més estàtiques s’entremesclen i dialoguen de maneres mai vistes abans. La metafísica, l’estudi del coneixement del ser, des de el punt de vista aristotèlic ara és més metafisica que mai des de la visió del comte de Saint Germain. També els àngels, semideitats portadores de la veritat divina per a Sant Tomàs d’Aquino, ara són instruments d’ajuda a la humanitat sencera.
Així doncs la producció de llibres d’aquesta temàtica abarca un ventall impressionant tan de títols, autors, com de profunditats. Els relats de Jorge Bucay, Rosseta Forner i Clarissa Pinkola Estés, són el primer estadi d’aquest retrobament amb tot allò espiritual. Des de la rondalla o el conte les paraules esdevenen un mitjà terapèutic de retrobament amb un mateix. De la mà (o del puny i lletra) d’Alejandro Jodorowsky podem experimentar com el tarot pot ser un mitjà de coneixença d’un mateix i de la realitat que tenim davant. A partir d’aquest punt l’ànima retrobada de cada ésser es pot endinsar en llenguatges i idees més intangibles, penetrant en mons on la realitat es distorsiona per crear una metarealitat que pot satisfer la gana espiritual del lector. El millor que es pot fer és comprovar-ho per un mateix: Agafar un llibre sobre aquesta temàtica i experimentar en la pròpia ment què s’amaga darrere l’era d’aquari, per exemple.
