Botam i Fernàndez defensen la desobediència

20160615_190853
Dos homes de dues generacions i perfils ben diferents, el pare caputxí Joan Botam – Premi ICIP 2015-, i l’activista i exdiputat de la CUP, David Fernàndez, van compartir ahir, en un diàleg sobre “Pau i religió” celebrat a la seu de Cristianisme i Justícia de Barcelona, una similar lectura de la societat i del món. Ambdós, es van mostrar favorables a la necessitat de provocar un desafiament col·lectiu per sortir de l’atzucac actual, com va ser en el seu moment la Caputxinada, i potenciar la revolta de les bases socials.

Malgrat a priori la desobediència s’hagués pogut incloure més en l’argumentari cupaire que caputxí, Botam no va negar la necessitat d’aquesta: “La realitat que hem d’obeir és la que protegeix els drets i llibertats de les persones i la justícia; la força de la humanitat està en les seves bases”. Per la seva banda l’exdiputat va demanar coratge per anar endavant i acabar amb la indiferència i la comoditat. “Si ho fem a la caputxina ens en sortirem”, va assegurar un Fernàndez relativament optimista.

Respecte el paper de la religió en la construcció de la pau, el pare Botam va defensar una religió dialogant i respectuosa i es va mostrar crític amb el cristianisme. “El cristianisme durant un temps va ser una religió universal i oberta, però ara no ho és”, va afirmar. Per la seva banda, Fernàndez va reconèixer el paper de molts cristians en l’activisme social, i va admetre, en un moment de gran perversió com l’actual, sentir-se més pròxim a “un teòleg de la teologia de l’alliberament que d’un llop de Wall Strett”. “Cristianisme i anticapitalisme comparteixen valors; som companys de viatge”, va insistir.

Tots dos, en moments i àmbits ben diversos, també han estat mediadors; un paper que segons el pare Botam s’ha de fer des del cor i amb gosadia. “Quan ets veus seduït per la justícia d’una acció ets sents forts”, va confessar. En canvi, en clau política, el líder de la CUP va admetre que sovint “la part més dura d’una medició és convèncer el teus”.

Finalment, els dos protagonistes, van defensar valors com l’escolta, l’autocrítica, el respecte o l’austeritat per ser veritables constructors de pau. I van apostar pel plus que pot aportar la dona en aquest procés. Botam va recordar que “la intel·ligència del cor – atribuïda més a les dones- és aquella que realment construeix”, mentre que l’expolític va reivindicar els valors del feminisme. – M.COLL.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.