L’abast literari de certes novel·les breus contrasta sovint amb el minúscul espai material que ocupen a la nostra prestatgeria, ja no diguem a les llibreries i biblioteques públiques. Es tracta, doncs, d’obres que d’alguna manera mereixerien destacar-se sobre les altres; i, en canvi, desapareixen de la nostra vista, diluïdes per la presència de volums més grans i, sovint, també més avorrits i insignificants.
En quina mesura hem substituït avui la doctrina militar per una de més subtil i temible. Com defensem avui a les persones davant de qualsevol interès o doctrina?
Billy Budd, mariner ens capbussa en les aigües del Mar del Nord durant els anys immediatament anteriors a la Revolució Francesa per explicar-nos la història d’un jover mariner que, l’atzar porta a ser embarcat en un colossal vaixell de guerra de l’armada britànica, l’anomenat HMS Bellipotent de setanta-quatre canons. Aquest mariner exerceix de gabier i es diu Billy. És un jove d’aspecte apol·lini i angelical que porta a terme amb una innocent felicitat les seves tasques a bord, tot guanyant-se la simpatia dels seus companys. He dit de tots?
La vida a bord d’un vaixell com el Bellipotent és un món que Melville s’atura a narrar, especialment durant els primers capítols amb la presentació dels principals personatges. El lector descobreix el fenomen de la vida en alta mar, la figura del mariner, la seva realitat, el seu dia a dia, les característiques d’un vehicle tan extraordinari i singular avui com un vaixell de la marina reial anglesa del segle XVIII i, especialment, el seu funcionament intern a base de jerarquia i doctrina militar. Més enllà de la ingent quantitat d’individus a bord, Melville només necessita tres o quatre personatges per crear un mite, narrar una història universal que interpel·la al lector d’avui amb una crònica històrica de reminiscències bíbliques, adequadament condimentada amb un coneixement profund de l’ànima humana i un conflicte moral que commourà al lector més exigent. Melville ens narra un conte i encén el llum a l’hora de comprendre la inextricable psicologia humana, l’aspecte més fosc que pot adoptar una irracionalitat inherent en determinats caràcters, tot exposant de forma brillant un discurs revelador a propòsit de la idea platònica de depravació d’acord amb la naturalesa.
Abans de pujar a bord del Bellipotent, Billy Budd havia estat gabier en un altre vaixell anomenat “Drets dels Homes”. Vet aquí una picada d’ullet al lector que de seguida intuirà aquesta reveladora ironia del narrador. Billy Budd és una obra amb un evident component polític; una obra crítica amb la societat estamental de l’època, la monarquia i, sobretot, amb una doctrina militar que es desplegava més enllà del seu àmbit i afectava de forma definitiva a la vida de les persones. Enguany es commemora el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans; en quina mesura hem substituït avui la doctrina militar per una de més subtil i temible. Com defensem avui a les persones davant de qualsevol interès o doctrina?
Billy Budd, mariner sembla el títol d’un epitafi. Heus aquí una història dramàtica, tràgica, una història profundament injusta i, tanmateix, un text sublim i bellíssimament escrit. Billy Budd romandrà al fons de tots nosaltres com aquella àmfora perduda al fons del mar, a la manera com Balzac es referia al destí de l’entranyable i malaurada Eugenie Grandet, en l’espai més privilegiat dels seus lectors.
Ignasi Cardús és Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en el sector cultural i del llibre durant més de dotze anys. Ha col·laborat en mitjans de comunicació com SER Catalunya i Ona FM amb la realització d’espais de divulgació històrica i cultural.
