Berta Meneses: “La pandèmia ens ha permès repensar-nos”

Conversem amb Berta Meneses, religiosa filipense i mestra zen, per descobrir quines són ‘les coses’ essencials de la vida a les quals mai hauríem de renunciar i per què ens costa tant identificar-les.

Les coses importants de la vida es poden posar dins d’una maleta? És a dir, les coses més importants de la vida són coses?
Les paraules coses i importants necessiten aclariments. Si entenem per coses objectes necessaris sense els quals seria molt difícil viure en aquesta societat, serien des d’elements bàsics (aigua, aliments, vestit…) fins a altres que estan condicionades pel lloc on vius o pels diners. També són bàsiques la seguretat, la pertinença, la realització… però de tot això no se’n pot dir coses. És més, encara existeixen altres coses importants que tenen a veure amb aspectes més transpersonals o espirituals com són la veritat, la bellesa, la bondat, l’amor, la justícia, la integritat… Ara bé, importants vol dir necessàries? Aleshores hem de respondre que els éssers humans tenim necessitats importants que no es poden posar dins d’una maleta però que són molt necessàries. És important la connexió, la relació, el reconeixement… a més de les ja esmentades.

Segons vostè, quines són les ‘coses’ veritablement essencials de la vida?
Hi ha una frase d’un important mestre Zen del segle IX, Rinzai, que diu: “Solament hi ha una cosa important en la vida, de tal manera que si oblides tota la resta i no oblides aquesta cosa tu estàs salvat; en cas contrari, perds la vida”. Però podem pensar que només hi ha una cosa essencial? Possiblement hem d’afirmar que sí, encara que aquesta Realitat essencial única es presenta a la vida amb múltiples facetes, té múltiples maneres d’abordar-la i hi ha múltiples camins per apropar-s’hi. És la experiència del nostre Ésser essencial, és una saviesa que uneix coneixement i amor. La vida és un procés continuat d’apropar-nos a aquests desitjos nobles: coneixement profund d’un mateix, solidaritat, amor, respecte, equitat, admiració, gratuïtat, creativitat… no podem anomenar-los tots. Són grans aspiracions del nostre ésser. Però hem de ser conscients que l’aspiració més veritable del nostre ésser és aquella que ens situa en la pista per adonar-nos de la Veritable essència que ens porta a la experiència del qui sóc Jo. Aquesta essència dona sentit a les nostres vides, ens fa viure i somiar. Aquest anhel més pregon del nostre cor és l’anhel essencial que ens porta a assumir els petits desitjos, a integrar-los i a transcendir-los, experimentant la unió amb allò que realment ens transcendeix i és misteri amagat pels sentits

En aquest moment, la societat valora aquestes coses o més aviat les menysté?
Crec que la societat en general valora la veritat, la bondat, la bellesa, l’amor… però això no vol dir que les prioritzi, ni tan sols que que les faci possible en els diferents àmbits de la societat: família, educació, cultura, salut, política, economia… O que aquestes elements estiguin presents en el clima que es respira a les nostres societats.

Per què creu que sovint ens costa discernir respecte què és realment important i què no és important, a la vida? Quins serien els impediments?
Tenim una llarga història humana on la lluita per la supervivència marca el funcionament primari del nostre cervell i això motiva en quina mesura les necessitats bàsiques són part fonamental de l’home. És a dir, tot el que és matèria, el que es pot veure, mesurar i tocar passa per davant. En general, es prioritza el tenir per sobre del ser, fruit d’una falsa identificació del jo. A més, la velocitat a la qual ens veiem impulsats per la tecnologia, ens fa perdre perspectiva i visió clara de la vida, de les persones, de nosaltres mateixos. No tenim temps! L’ull que mira precisa temps, silenci, contemplació. L’ànima aspira a la Unitat, a la trobada amb Déu, dit d’una altra manera, amb el seu Ésser essencial. (…)

Llegeix l’entrevista sencera en el monogràfic ‘Què t’emportaries a una illa deserta?’ corresponent al juliol-agost del 2020.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.