L’aigua és un recurs escàs, això ja ho sabem, perquè ara la societat el comença a trobar a faltar. Per tal de prevenir el pitjor dels desastres, l’organització Enginyeria Sense Fronteres ha impulsat la campanya que promou la nova cultura de l’aigua. L’Aura Vidal n’és una de les responsables.
Quina hauria de ser aquesta nova cultura de l’aigua? Estem lluny d’aconseguir-la?
Des d’Enginyeria Sense Fronteres defensem la gestió pública i democràtica de l’aigua per tal d’assolir el dret a l’aigua i al seu sanejament. Aquest dret el va decretar l’ONU el 2010 i sí, estem molt lluny d’aconseguir-lo. Nosaltres entenem com a “nova cultura de l’aigua” el compliment de totes les dimensions d’aquest dret. És important recalcar el sanejament perquè no només hem de tenir accés a l’aigua, sinó que també hem de tenir accés a aigua neta i de qualitat. Alhora, l’accessibilitat no té sentit si no va acompanyada d’una viabilitat econòmica.
Una nova cultura que ara mateix sembla que estigui a anys lluny…
Pel que fa a l’estat de l’aigua a escala internacional, aproximadament el 40 per cent de la població pateix les conseqüències de la seva escassetat, contaminació o inundacions. I, segons l’ONU, aproximadament el 25 per cent de la població mundial no té accés a l’aigua.
Quines accions proposeu des d’Enginyeria Sense Fronteres?
En primer lloc, treballem per sensibilitzar. És important conèixer l’estat de l’aigua per poder-se formar un pensament crític entorn d’aquesta crisi. Catalunya és una de les regions del món on l’aigua està més privatitzada. Molt poques persones saben si l’aigua que els arriba a casa prové d’una gestió pública o privada. Això per començar. Després, també treballem molt des de la ciència política. De fet, fa unes setmanes vam ser a la conferència de l’aigua impulsada per les Nacions Unides a Nova York; i l’última vegada que es va fer aquesta conferència va ser fa quaranta anys. I és que s’ha vist i demostrat que el subministrament d’aigua i la pobresa estan estretament lligats.
Ara mateix només tenim un 0,007 per cent d’aigua potable, que és un percentatge que mes a mes va disminuint de manera progressiva. Fem tard?
Tot i que és una minúcia, no m’atreviria a dir que és massa tard. Ara bé, és important que treballem per mantenir el bon estat de l’aigua i amb una correcta gestió pública i democràtica. Aquesta gestió ha d’anar amb concordança amb els ecosistemes i el medi ambient.
S’ha d’aplicar un control internacional?
Sí, efectivament, aquesta també és una de les nostres línies de treball. Aproximadament 180 milions de persones que viuen en zones de conflicte es veuen privades de l’accés a l’aigua o tenen dificultats per accedir-hi. En aquest sentit, nosaltres formem part de l’eix d’empresa i drets humans de la Federació de Lafede.cat. El que fem des d’allà és intentar crear una llei per tal que les empreses catalanes puguin demanar responsabilitats en cas que es vulnerin drets humans i ambientals del sud global. Aleshores, estem treballant en la creació d’aquesta llei, per exemple, en l’àmbit de polítiques internacionals.
Quines són les previsions de l’estat de l’aigua a casa nostra?
Per fer-nos-en una idea, Catalunya se separa entre conques internes i la conca de l’Ebre. L’any passat, totes dues conques estaven al 54 per cent de la seva capacitat. Avui dia, les conques internes es troben al 27 per cent, i la conca de l’Ebre, al 39 per cent. Pel que fa a les perspectives, tot depèn de si plou, però no són precisament encoratjadores. Tenint en compte aquest context, el més necessari és planificar d’una vegada per sempre les polítiques que garanteixin un ús correcte d’aquesta cultura de l’aigua que necessitem. S’ha de gestionar tant la demanda com també preservar les masses d’aigua, les quals al final són les fonts que ens donen vida. S’ha de pensar en el subsòl, en solucions estructurals i a promoure l’estalvi. Fer les coses d’una manera diferent a com s’han fet fins ara.
